Anoia-esperanto

Anunci: cerquem ordinador

2011-11-25T15:52:00.001+01:00

Per defunció del que teniem, estem buscant algú que ens deixi barat un portàtil o dispositiu similar per continuar navegant i escrivint coses, no cal que sigui molt potent. Millor si sou de la zona de Barcelona, Lleida, Terrassa o Igualada. Gràcies.

Aprendre esperanto a la carta

2011-08-17T10:19:00.004+02:00

Ara tens l'oportunitat d'endinsar-te en l'aprenentatge de la llengua de la manera que prefereixis. A Esperanto, lernu la lingvon de la mondo trobaràs un ventall de possibilitats a travès d'un sol portal.

Nun estas pli facile lerni Esperanton. Oni kunigis en unu solan prezenton diversajn kursojn kaj helpilojn por studentoj kaj interesighantoj: Esperanto, lernu la lingvon de la mondo.

Comunicat de l'Associació Catalana d'Esperanto

2011-07-18T12:09:00.007+02:00

Esperanto.cat crida a les autoritats i a la societat civil a defensar el català davant les agressions Les recents declaracions de la nova presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, en la que va anunciar la derogació de la Llei de llengües a Aragó, un tímid intent de dignificació del català i l’aragonès, segueixen una campanya mediàtica no només de caràcter lingüicida sinó xenòfob i se sumen a les agressions que el Partit Popular ha dut a terme recentment contra la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears.

Davant d’aquestes amenaces, l’Associació Catalana d’Esperanto (Esperanto.cat) vol fer públic el següent comunicat:

Denunciem els atacs contra els catalanoparlants del País Valencià, de les Illes Balears i de la Franja de Ponent, i la prèvia campanya de xenofòbia que s’ha dut a terme per justificar aquest intent de lingüicidi.

No es tracta d’un atac als catalanoparlants d’un o altre territori sinó a la llengua catalana en general i en conseqüència, també instem a totes les administracions dels Països Catalans i a la societat civil a emprendre totes les accions necessàries per evitar la politització de la llengua i aturar immediatament les agressions.

La violació dels drets lingüístics és una violació als drets humans.

Associació Catalana d’Esperanto, 14 de juliol de 2011

http://esperanto.cat/

Sortim...cap a Subirats, terra de préssecs i esperanto

2011-07-12T19:26:00.008+02:00

|||| El suplement Sortim, de diaris com El Punt i Avui, ens parla dels atractius de Subirats, entre ells el préssec de Sant Pau d'Ordal i el Museu d'Esperanto.

[*|.... La suplemento Sortim, de ĵurnaloj kiel El Punt kaj Avui, parolas en sia lasta numero pri la logaĵoj de Subirats, inter ili la persikoj de Sant Pau d'Ordal kaj la Muzeo de Esperanto.

República Independent de Rúbies

2011-07-04T09:52:00.001+02:00

Com seria un país amb l'esperanto com a llengua cooficial? A la RIR estem fent una prova virtual en la que hi pots participar amb els teus suggeriments.

La mentida quotidiana (2) / La ĉiutaga mensogo (2)

2011-06-07T11:23:00.005+02:00

||||
Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències

El dret a la protecció de la salut és un dret bàsic. La legislació vigent deixa clar que tots els ciutadans i ciutadanes, independentment del seu origen, tenen dret a l'assistència sanitària en les mateixes condicions.

Les persones que emigren busquen millorar la situació que viuen en el seu país d'origen, solen ser joves i sanes i utilitzen en menor frequència els serveis sanitaris. Un estudi recent fet a Catalunya remarca que la població immigrant accedeix al sistema sanitari sobre tot a través del metge de família i no tant pel servei d'urgències, el que demostra que l'augment de la població immigrant no col·lapsa les urgències.

Montserrat Vidal, responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Consorci Sociosanitari de l'Anoia

Sabies que...

Segons el Departament de Salut de la Generalitat, l'any 2006, el total de despesa sanitària de la població estrangera representava el 4'3% del pressupost total, mentre que la població estrangera era quasi el 13% del total dels habitants de Catalunya.

Sabies que...Quí va més al metge, els autòctons o els nouvinguts?

Al mateix temps, les dades confirmen que, a Catalunya, els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i que el consum farmacèutic de pacients de nacionalitat espanyola és un 41% més elevat que el dels estrangers. I, en la mateixa línia, trobem que la despesa sanitària dels immigrants a Catalunya és la meitat de la mitjana catalana. Les mateixes fonts indiquen que el cost a l'atenció a urgències dels pacients estrangers és entre el 10 i el 17% menor que el de l'atenció a pacients espanyols.

[*|
Ili trouzas la sanitarajn servojn kaj kolapsigas la urĝejojn?
La rajto pri protekto de la sano estas baza rajto. La nuntempa leĝaro tute klare asertas ke ĉiuj civitanoj, inoj kaj malinoj, sendepende de ilia origino, rajtas al sanitara asisto sur egalaj kondiĉoj. Homoj kiuj elmigras celas plibonigi sian vivsituacion en la devenlando, ili kutime estas junaj kaj sanaj kaj tial, ili malpli ofte uzas la sanitarajn servojn. Laŭ esploro antaŭ nelonge realigita en Katalunio, la kolektivo de enmigrintoj aliras la sanitaran sistemon ĉefe tra la familia doktoro kaj malpli ofte tra la urĝejoj. Tio pruvas ke la nombrokresko de enmigrantoj ne kolapsigas la urĝejojn.

Montserrat Vidal, respondeculo de Unitat d'Atenció al Ciutadà (Skipo pri Atento al Civitanoj) de Consorci Sociosanitari deAnoia (Socisanitara Kunordiga Organizo de Anoia)

Ĉu vi sciis ke...
Laŭ la Departemento pri Sano de la Generalitat (kataluna registaro), en la jaro 2006, la tuto de la sanitara elspezo de la eksterlanda kolektivo estis 4'3% el la tuta sanitara buĝeto, dum la nombro de eksterlandanoj estis preskaŭ la 13% el la tuto de la katalunia loĝantaro.

Ĉu vi sciis ke...kiu pli iras al kuracistoj, ĉu aŭtoktonoj ĉu novvenintoj?
Samtempe, datumoj konfirmas ke, la enmigrintoj vizitas sian kuraciston duone ol la aŭtoktonoj kaj ke la konsumo de farmaciaĵoj de la homoj kun hispana nacieco estas 41% pli alta ol tiu de eksterlandanoj. En la sama linio ni konstatas ke la sanitara elspezado de la enmigrintoj en Katalunio estas la duono ol la kataluna averaĝo. La samaj fontoj indikas ke, la kosto de la atento en ŭrĝaj servoj por eksterlandaj pacientoj estas inter 10 kaj 17% pli malalta ol la elspezado por hispanaj pacientoj.

La mentida quotidiana / La ĉiutaga mensogo

2011-06-05T21:38:00.006+02:00

||||
Es queden tots els ajuts socials

La llei de serveis socials 12/2007 catalana estableix la universalitat com a principi rector del sistema, que es concreta amb l'obligació per part dels poders públics per tal de "garantir a tothom el dret d'accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d'igualtat, equitat i justícia redistributiva".

Els equips de serveis socials municipals d'Igualada han atés, l'any 2010, a 5.081 usuaris, dels quals 651 són persones amb nacionalitat estrangera, de manera que són el 12'8 % dels usuaris.

Dades facilitades per Montserrat Montrabeta Mensa, cap de Salut i Acció Social de l'Ajuntament d'Igualada.

[*]
Ili akaparas ĉiujn sociajn helpojn

La kataluna leĝo pri sociaj servoj 12/2007 determinas la universalecon kiel rega principo de la sistemo, konkretiĝinta per la devigo flanke de la publika administracio kun la celo "garantii al ĉiuj la aliron al sociaj servoj kaj ĝian efektivigon sur egalecaj, ekvilibraj kaj justaj redistribuaj kondiĉoj".

La municipaj skipoj de sociaj servoj de Igualada priservis, en la jaro 2010, al 5.081 uzantoj, el kiuj 651 estis homoj kun eksterlanda nacieco, tio signifas 12'8% el la uzantoj.

Provizis la datumojn Montserrat Monrabeta Mensa, ĉefrespondeculo pri Sano kaj Socia Agado de la igualada urbodomo.

Manu Chao - Clandestino

2011-06-02T19:24:00.001+02:00

2011-05-27T07:01:00.002+02:00

Posem en marxa la campanya 'Tots som de casa / Igualada i la Conca d'Òdena per la convivència'

11-05-2011

Ampliar...

Òmnium Cultural-Anoia posa en marxa la campanya Tots som de casa (pdf), que pretén fomentar la cohesió social entre els ciutadans que convivim a la Conca d'Òdena.

La delegació anoienca d'Òmnium Cultural ja fa anys que treballa en aquest àmbit, inicialment sent l'entitat impulsora de les parelles lingüístiques a l'Anoia i, actualment, amb el programa Quedem?.

Ara, aquesta nova campanya consisteix, essencialment, en una guia útil per parlar d'immigració sense generalitzar ni escampar rumors (pdf), que es distribuirà a totes les llars d'Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, així com en una pàgina al Facebook on s'hi pot afegir tothom qui s'hi senti identificat.

La campanya, deliciosament il·lustrada per David Dàmaso, desmuntarà tot un seguit de tòpics que tot sovint se senten sobre la immigració (tals com 'No paguen impostos i són els causants de la crisi', 'Reben ajuts per obrir comerços i no els inspeccionen', 'Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències', 'No es volen integrar', 'Ens estan envaint i acabaran amb la nostra cultura'...).

Però no és pas Òmnium Cultural-Anoia qui els desmunta, sinó que són diferents agents de la societat civil d'Igualada i la Conca que rebaten cadascun dels tòpics més estesos, des del president de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), Ramon Felip, al mossèn de Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Pujol, passant per la directora de l'escola García Lorca, Montserrat Oliva, i el professor d'Economia a l'Institut Químic de Sarrià (IQS) Antoni Olivé. També s'han sumat a la iniciativa la responsable de la Unitat d'Atenció al Ciutadà del Conscorci Sanitari de l'Anoia, Montserrat Vidal; el secretari general de CCOO-Anoia, Severiano Duran; el secretari general d'UGT Anoia-Pendès-Garraf, Francesc Rica, i la directora de la Fundació Sociocultural Atlas, Sílvia Romeu.

Catalunya, país d'acollida
Igualada i el conjunt de municipis que conformen la Conca d’Òdena és una de les zones de Catalunya amb una taxa d’atur més elevada. En d’altres punts d’Europa amb índexs de desocupació similars, aquest fet sovint s'ha traduït en un auge de moviments que posen l’accent en la diferència i en la confrontació entre els ciutadans que conviuen en un mateix territori. A Catalunya, com a país d’acollida que és, s’hi troben persones amb diferents orígens geogràfics, culturals i socials, que parlen llengües diferents i amb costums diferents. A casa nostra, tanmateix, tenim la voluntat de fer d’aquesta ciutat i d’aquest país la casa de tothom, i que tothom contribueixi a bastir un futur comú.

Tot procés migratori obliga la societat acollidora a reinventar-se i, en definitiva, a avançar des de la nova situació. Les cultures que històricament han arribat al nostre país ens han transmès uns valors i maneres de fer que han anat modelant la nostra societat fins a arribar a l’actualitat. Més actualment, la majoria de persones vingudes d’altres latituds s’ha integrat a la nostra societat i la nostra cultura, la catalana, creant entre tots plegats una societat sòlida, cohesionada i amb uns anhels a compartir. Aquest element és intrínsec a la història i la realitat social catalanes.

La crisi no fa distincions

Fa uns anys, l’arribada de nouvinguts va ajudar que l’economia d’Igualada i la Conca pogués funcionar a ple rendiment. Ara, en temps de crisi, no podem fer pagar els plats trencats als últims que han arribat. A tots plegats ens tocarà viure un anys difícils des del punt de vista econòmic a causa de la crisi internacional: tant als nascuts a Igualada i la Conca d’Òdena com als vinguts de fora. La crisi no fa distincions. Per tant, no es pot assenyalar com a causants de la situació actual als membres d’un col·lectiu, el dels nouvinguts, que en la seva gran majoria han estat els primers a patir els efectes de la frenada econòmica mundial.

Tot sovint, els nouvinguts han de carregar amb tota una sèrie d’estigmes que no s’adiuen exactament amb la realitat, i la propagació d’aquesta mena de rumors ajuda a crear una imatge distorsionada que enrareix el nostre clima social.

La integració social i cultural de les persones nouvingudes és clau per avançar cap a un marc comú de convivència. Tots som de casa, independentment de si hem nascut a Igualada, Cervera, Iznájar o Nador. Independentment de si parlem català, castellà, àrab, amazigh o mandarí. Independentment de si som catòlics, protestants, agnòstics, musulmans o ateus. Tots som de casa, de la ciutat on vivim i volem treballar, i on volem aconseguir el millor present i el millor futur per a nosaltres i per als nostres fills.

Si la proposta et sembla interessant, suma-t'hi i difon el missatge!

Font: Òmnium de l'Anoia

Esperanto a La Tafanera

2011-05-07T12:40:00.003+02:00

|||| Periòdicament es publica a La Tafanera algunes notícies relacionades amb l'esperanto. Et portem aquí l'enllaç, on podràs trobar, entre d'altres, les primeres informacions sobre el Congrés Català d'Esperanto d'enguany, que tindrà lloc a Barcelona a finals d'octubre i que serà una oportunitat per debatre temes tan importants com la diversitat lingüística i el paper dels brigadistes internacionals.

[* Kutime oni publikigas en La Tafanera (katalunlingva Klaku) novaĵojn kiu rilatas al esperanto. Jen ĉi tie ni proponas al vi ligilon tra kiu vi povos, i.a., informiĝi pri la venonta Kataluna Kongreso de Esperanto, okazonta en Barcelono fine de oktobro. Vera oportunaĵo pro starigi debatojn pri la lingva diverseco kaj pri la rolo de la internaciaj brigadistoj.

Propera conferència al MES

2011-04-27T18:47:00.001+02:00

Montserrat Comas, conferenciant al Museu d’Esperanto de Subirats

“La universalitat de l’esperanto per a un poble universal. Propostes de gestió patrimonial” és el títol de la conferència que es durà a terme el proper divendres 29 d’abril a la seu del Museu d’Esperanto de Subirats, al carrer Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal. L’hora d’inici de la xerrada serà el de les 20h.

Montserrat Comas és la directora de la Biblioteca Víctor Balaguer, integrant d’una institució de llarga tradició a Vilanova i la Geltrú com és la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Nascuda a Barcelona l’any 1954, Comas ha destacat per l’estudi de l’herència patrimonial de les biblioteques a casa nostra, essent l’autora de treballs com “Biblioteques en temps de guerra.El front cultural de la reraguarda. El Penedès (1936-1939)” o d’una tesi doctoral de la que beu l’obra guanyadora de la 27ª edició del Premi Ferran Soldevila (2010) i que gira entorn el paper de la impremta catalana. A banda, Comas és la vice-presidenta de “Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català“, entre d’altres ocupacions en l’àmbit cultural.

La proposta que presentarà al Museu d’Esperanto de Subirats és la d’obrir un diàleg sobre les possibilitats que un patrimoni tan destacat com el del museu pot oferir com a referent cultural i com atractiu patrimonial per Subirats. La manera d’aconseguir-ho -diu Comas- “és cosa de tots”.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats convidem a tots els interessats a assistir a aquesta trobada i a aportar el seu punt de vista. L’acte es clourà, com és habitual, amb una copa de cava per a tots els assistents.

El Museu d’Esperanto de Subirats és la col.lecció esperantista més important de l’estat espanyol i una de les més destacades del món. Es troba al c/ Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal, nucli situat dins del terme municipal de Subirats.

Font: Penedès Digital

De la Història de l'Ateneu Igualadí

2011-04-20T19:28:00.003+02:00

Aquest dies la biblioteca d'Igualada té muntada una exposició de llibres i imatges que parlen de la història de la ciutat. Entre els llibres n'hi ha un que parla de l'Ateneu: L'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, 1863-1939. Fent un cop d'ull a l'índex de temes podem trobar algunes pàgines que fan alusió a l'esperanto.

La primera es refereix a les activitats de l'any 1908 (pàgina 144):

"...A partir del 16 de novembre s'obren unes classes d'esperanto i a la vigília de la seva inauguració, el Director de les Escoles senyor Bedós va donar una conferència sobre la llengua esperanto, davant d'una nombrosa concorrència."

La pàgina 337 l'encapçala el títol Secció Esperantista i ens explica:

"...Hem rebut elm primer número de la revista mensual Stelo Kataluna, important publicació esperantista que veu la llum a aquesta ciutat i la segona de tal caràcter que es publica a Espanya."

"...A petició de diversos socis, s'ha creat a l'Ateneu una secció esperantista que ha aconseguit immediatament una importància extraordinària per haver entrat en ella quasi tots els elements que constituïren la Societat Esperantista d'Igualada."

"En el present mes s'obriran a nostre Ateneu les classes d'esperanto creades per dita secció d'Esperanto. Ens plau en extrem poder donar als nostres lectors tan agradables notícies, tan pel que contribueix a eixemplar l'esfera instructiva del nostre Ateneu, com per la importància que adquirirà la llengua universal del doctor Zamenof amb un element de propaganda tan intens com la nostra volguda institució."

"Diu el setmanari Pàtria del 21 de novembre: Diumenge passat a la tarda l'il·lustrat pèrit agrònom i distingit professor de l'escola diürna de l'Ateneu, senyor Francesc de P. Bedós, va donar una conferència al saló de descans de l'esmentada societat, versant sobre la llengua internacional Esperanto. Amb llenguatge clar, fàcil i elegant, demostrà a la nombrosa concorrència allí aplegada per escoltar la seva eloqüent paraula, que l'idioma universal del doctor Zamenof està a l'abast de totes les intel·ligències i serveix i és útil a totes les classes socials."

"Informa El Ateneo, del mes de novembre de 1909 que: El premi ofert per la Secció Esperantista del nostre Ateneu als Jocs Florals Esperantistes celebrats últimament a Barcelona, l'ha obtingut l'escriptor suís Jaume Schmid. Prometem traduir al català dit treball per publicar-lo en aquesta revista."

El Correo.com a propòsit de la llengua i el moviment

2011-03-30T18:59:00.016+02:00

|||| Chatear en Esperanto (esperanto es troba en el lloc 20è entre les llengües més emprades a Internet).

[* Retbabili en Esperanto (Esperanto staras en la 20a pozicio inter la plej uzataj lingvoj en Interreto).

"Esperanto en Marxa" en la muzeo / al museu

2011-03-28T13:39:00.019+02:00

Vizitante kaj ludante en la muzeo / Visitant i jugant al museu

[*| I La pasintan 20-an de marto, la aktivaĵo Esperanto en Marxa (Esperanto sur la vojo) celis la regionon Subirats. La ekskurso komenciĝis en la trajna stacidomo de Lavern, la partoprenantoj promenadis sub la orientado kaj gvido de Karles Berga , kombinante esperantan instruadon kun ĝuado de la vitkultura naturmedio. Parto de la ekskurso celis la Muzeon de Esperanto de Subirats, kie la ekskursantoj povis informiĝi pri la historio de la lingvo kaj la movado kaj, ĉe la fino, lerni praktike la lingvon per ludado de didaktika esperanto-domeno (vidu foton).

La muzeo dankas la vizitantojn kaj instigas la daŭrigon de la iniciato Esperanto en Marxa kaj ĝian sukceson. Interesiĝantoj pri la partopreno en sekvantaj ekskursoj kaj proponoj povas informiĝi per la retadreso k.berga@gmail.com

|||| El passat diumenge 20, la iniciativa “Esperanto en Marxa” va tenir com a destinació el municipi de Subirats. Des del punt de trobada, a l’estació Renfe de Lavern, els participants, amb el guiatge i les orientacions d’en Karles Berga, iniciaren una jornada en la que combinaren la introducció a l’esperanto amb el passeig per l’entorn i les vinyes de Subirats. L’activitat va fer una aturada també en el Museu d’Esperanto de Subirats, on els participants pogueren conèixer la història i el fons del Museu així com utilitzar el seu espai per realitzar algun exercici d’aprenentatge complementari. A la fotografia s’observa una de les partides de dòmino (amb imatges i conceptes escrits en esperanto), joc emprat per contactar amb la llengua d’una manera informal i lúdica.

Des del Museu d’Esperanto de Subirats us donem gràcies per la visita i us encoratgem a seguir amb tan interessant iniciativa. Per aquells que esteu interessats en d’altres edicions i propostes d’”Esperanto en Marxa”, podeu enviar un correu a la següent adreça: k.berga@gmail.com

Curiositat per l'esperanto?

2011-03-18T12:45:00.001+01:00

Esperanto en Marxa, ruta vitivinícola

Encara ets a temps d'apuntar-te a aquesta excursió peculiar (diumenge 20 de març), on descobriràs alguns dels secrets de l'esperanto i podràs fer la primera capbussada en la llengua. Visita el nostre lloc: Esperanto en Marxa i escriu-nos o truquens.

Dona i Esperanto

2011-03-06T19:55:00.003+01:00

Dona i Esperanto

Taula rodona al Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal (Subirats, Alt Penedès).

Dissabte, 12 de març de les 18 h. a les 20 h.

Acte en commemoració del Dia de la Dona (8 de març). Durant la taula rodona es podrà gaudir del testimoni de dones de diferents edats relacionades amb l'esperanto, un dia per compartir vivències

800 blocaires a la Penedesfera

2011-02-22T12:26:00.001+01:00

En el tercer aniversari de la seva creació la Penedesfera, la comunitat de blocaires de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf, ha superat els 800 blocaires agregats. Tot i la diversificació d’eines TIC, amb un augment continu d’usuaris a aplicacions de comunicació a internet com Twitter i Facebook que afecta l’actualització i aparició de nous blocs, la xarxa penedesfèrica segueix augmentant. Així també els twittaires de la Penedesfera superen els 600. Coincidint amb els 3 anys de la reunió constituient a Gelida, llavors com un col.lectiu informal i ara secció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, s’ha passat d’un grup a una pàgina al Facebook per facilitar la visibilitat de les idees i opinions ciutadanes. Aquesta xifra continua fent de la Penedesfera el col.lectiu de blocaires més nombrós de Catalunya i també una de les xarxes TIC més actives, amb més de 65.000 apunts importats pel portal dels bloggers i interessants en el web 2.0 del Penedès. Destaca respecte la darrera actualització l’augment de blocs d’entitats així com de blocaires anoiencs. L’estadística actual de blocaires és la següent:

Número de blocs enllaçats: 804
Categories amb més blocs: Política (206), Actualitat (152), Blocs d’entitats (108), Literatura (86), Educació (76) i Esports (62)
Blocs per comarques: Alt Penedès (321), Baix Penedès (164), Garraf (152), Anoia (140) i fora del Penedès (27)
Poblacions amb més blocs: Vilafranca del Penedès (134), Igualada (82), Vilanova i la Geltrú (78), El Vendrell (66), Gelida (63), Calafell (41), Sitges (38), Sant Sadurní d’Anoia (26), Sant Pere de Ribes (22), La Llacuna (12), Llorenç del Penedès (10) i Cubelles (8)
Plataformes de blocs més utilitzades: blogger (455), wordpress.org (62), wordpress.com (58) i bloc.cat (23)
Idiomes: Català (627), Castellà (158), Anglès (10), Esperanto (4), Francès (2), Gallec (1), Holandès (1) i Suec (1)

Per a ampliar la informació, visiteu La Penedesfera

Esperanto en Marxa - Ruta de les ermites

2011-02-04T17:31:00.012+01:00

Us presentem una iniciativa que pretén unir lleure i cultura des d'una nova perspectiva.

Els cursos tradicionals d'idiomes s'enmarquen dins d'una dinàmica lectiva, és a dir, en un espai sovint fixe i en uns paràmetres d'estudi on els alumnes tenen poc marge d'intervenció i modificació.

Amb Esperanto en Marxa volem experimentar una renovació de la didàctica. A l'era d'internet, els cursos presencials perden protagonisme a favor de fòrmules més autodidactes.

L'esperanto, com a llengua planificada, esdevè una llengua ideal per a aquest nou concepte d'aprenentatge. La nostra proposta és ensenyar i aprendre la llengua utilitzant la natura com a aula. El nostre objectiu pràctic és que, al final de cada activitat (excursió), els participants posseeixin els coneixements suficients d'esperanto per poder continuar l'aprenentatge mitjançant Internet i altres recursos puntuals.

Per donar un millor suport als estudiants, Esperanto en Marxa ofereix un servei de tutoria virtual durant tot el procés d'aprenentatge de la llengua.

A continuació us convidem a la primera sortida que organitzem:

Montserrat, ruta de les ermites de Sant Benet, Sant Salvador i Trinitat

Diumenge 20 de febrer

Lloc de sortida: estació dels Ferrocarrils Catalans de la plaça Espanya

Hora: 08:20 h.

Què cal portar: calçat adequat i tot allò que portarieu en una excursió d'un dia a la muntanya. La ruta no té excessiva dificultat. Proposem que cadascú porti els seus àpats, no obstant, a l'ermita-refugi de Sant Benet hi ha una cafeteria on es poden demanar entrepans o un menú senzill a l'hora de dinar.

Cost: en principi només el transport en tren + funicular o aeri. Cadascú decidirà si vol fer més despeses un cop a Montserrat. Es repartirà material didàctic i informatiu sobre l'esperanto valorat en uns 2-3 € per persona, si algú vol contribuir a cobrir aquestes despeses, serà benvingut.

Enllaços relacionats:
Més que una llengua
Aprendre esperanto
Montserrat
Sobre el professor: Karles Berga

Els que estigueu interessats, si us plau, aviseu de la vostra participació escribint a:

k.berga@gmail.com

El nostre diari particular

2011-01-24T19:25:00.005+01:00

Des de desembre passat, paral·lelament amb Anoia-esperanto, l'autor d'aquest bloc redacta també un bloc-diari-personal, Activitat Mutant, que recull els aspectes més personals i biogràfics. També, en aquest altre bloc, poden sortir publicats esporàdicament notícies i comentaris sobre Igualada no relacionats amb l'esperanto.
Ambdós blocs són oberts a la vostra lectura i participació, benvinguts doncs :-)

Ekde la pasinta decembro, paralele al Anoia-esperanto, la aŭtoro de tiu ĉi blogo radaktas ankaŭ pli personan taglibron, Activitat Mutant, kiu celas kolekti pli personajn trajtojn kaj biografiajn flankojn. En tiu ĉi blogo povas aperi ankaŭ, kvankam sporade, novaĵoj kaj komentoj pri Igualada ne ligitaj al Esperanto.

Ambaŭ blogoj estas malfermitaj al via legado kaj partopreno, estu do, bonvenaj :-)

Les TV locals ens visiten al museu

2011-01-19T11:16:00.000+01:00

Jules Verne i l'esperanto

2011-01-14T17:39:00.004+01:00

Article publicat al butlletí de l'Ateneu Igualadí el setembre de 1988

J. Verne va dir en una ocasió: "Tot allò que un home és capaç d'imaginar, altres seran capaços de realitzar-ho".

El gran novel·lista francès destaca dins la història de la nostra civilització pel fet de que va ultrapassar els límits de la literatura del seu temps. Les seves obres varen esdevenir profecies i laseva ment clara es va avançar en el temps fins al punt que, avui dia, les més destacades fites assolides per l'home les trobem reflectides, d'alguna manera, en el treball de Verne.

Ferm entusiasta de la idea d'una llengua internacional, J. Verne tenia en projecte una novel·la en la qual l'esperanto jugaria un paper fonamental. Ja en una de les seves obres hom pot trobar una tímida al·lusió a l'existència d'una llengua internacional.

Extreiem aquí un fragment de 20.000 llegües de viatge submarí:

" La tripulació del Nautilus, consistent en homes de diferents races i que també s'havien separat dels seus germans, parlaven una llengua desconeguda per a la resta dels homes. Una llengua que tan sols ells coneixien..."

Una neboda de Verne, Mme. Allotte de la Fuye, encarregada d'escriure la biografia del seu oncle, va exposar, en un programa radiofònic, que en Verne sovint es referia a l'esperanto en els següents termes:

"La clau d'una llengua comuna, perduda en els temps de la Torre de Babel, pot ser retrobada mitjançant l'ús de l'esperanto."

J. Verne moria l'any 1905 a la ciutat d'Amiens. Aquell mateix any, a una altra ciutat francesa anomenada Boulogne-sur-Mer, començava la utopia...

Siscentes vuitanta-vuit persones, provinents de vint països diferents, es reunien per afrontar un dels grans reptes de la humanitat:

"La comprensió internacional per mitjà d'una llengua neutral."

La prova va tenir un èxit aclaparador. Per primera vegada a la història moderna, tenia lloc un congrés realment internacional sense l'ajut i el servei d'intèrprets.

L'esperanto ha sobreviscut a dues guerres mundials i continua endevant, lenta però imparablement. El propassat any 1987 (any del centenari de la seva creació), es van reunir a Varsovia cinc mil noucentes quaranta-sis persones pertanyents a setanta-tres països de tot el món.

Un contemporani de Verne, Lleó Tolstoi, va escriure tal vegada:

"En relació a l'aprenentatge de llengües, opino que quantes més millor. Heus ací, segons el meu parer, les que els vostres infants han d'aprendre: la francesa i l'alemanya obligatòriament, l'anglesa i l'esperanto a ser possible".

Cada època ha tingut la seva llengua "obligatòria" (o més d'una), lligada sempre al poder regnant.

Segurament Verne no va arribar a preveure l'introducció de la Coca-cola a la República Popular Xinesa però diuen que els marines de la V flota viuen intranquils i temerosos d'ençà que saben que el Nautilus navega per aigües internacionals.

Font de la imatge aquí.

Avui al Museu d'Història

2010-12-15T10:32:00.004+01:00

L'Associació Catalana d'Esperanto i el Museu d'Història de Catalunya es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Història de l'esperanto als Països Catalans. Recull d'articles

Historio de Esperanto en la Kataluna Landaro. Artikolkolekto

Amb la participació de:

Agustí Alcoberro i Pericay, director del Museu d'Història de Catalunya;

Ferriol Macip i Bonet, coordinador de l'Associació Catalana d'Esperanto;

Francesc Poblet i Feijoo, historiador i coautor del llibre;

Josep M. Solé i Sabaté, periodista i historiador.

L'acte tindrà lloc dimecres 15 de desembre de 2010 a les set del vespre al Museu d'Història de Catalunya

www.esperanto.cat

Centenari de la KEA

2010-12-10T21:14:00.002+01:00

Martí Crespo publica a Vilaweb una reflexió sobre el passat i el present de l'esperanto quan estem a punt de celebrar els 100 anys de la creació de l'Associació Catalana d'Esperanto.

Una Trobada Provincial a Igualada, any 1963

2010-11-26T16:57:00.004+01:00

Inspeccionant el catàleg de documents de la Biblioteca Central d'Igualada ens hem trobat, entre d'altres coses, el programa del 5è Aplec d'Esperantistes de la província de Barcelona, dut a terme el 29 de setembre de 1963.

Aquest aplec va ser patrocinat per la Diputació de Barcelona i per l'Ajuntament d'Igualada.

El programa va ser publicat en format díptic i integrament en esperanto. Us fem una transcripció traduida d'una part del contingut:

CAPITAL

De la vegueria Anoia

A la conca central de Catalunya

25.000 habitants

314 metros sobre el nivell del mar

A 65 km de Barcelona

Amb fantàstiques vistes a Montserrat

Principals firmes industrials*

Basílica de Santa Maria

Ajuntament

Esglèsia preromànica de la Tossa de Montbui

Museus de la Ciutat i de la Pell

Escola Sindical d'Adoberia

Els edificis més bonics*

Tèxtil

Gènere de Punt

De la Pell

Els actes del programa:

11 h. Misa a l'Esglèsia de la Nostra Senyora de la Pietat, dels Pares Escolapis

12 h. Recepció dels esperantistes per part de l'alcalde, Josep Singla, i de la resta d'autoritats municipals

12'30 h. Visita a la Basílica de Santa Maria i l'Escola d'Adoberia

13 h. Conferència sobre l'esperanto i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà de Terrassa, a l'Escola d'Adoberia

14 h. Visita als museus

15 h. Dinar col·lectiu a la Granja Pla**. Al final de l'àpat i mentre els assistents prenen el cafè, Sabina de Travé, solista de l'Orfeó Manresà, cantarà algunes peces musicals en esperanto. L'acompanyarà al piano Josep Maria Llorens, professor de música i autor de la sardana Sabadell Esperantista.

* El díptic presenta un error per inversió en els encapçalaments 2 i 3

** Rambla Sant Isidre 12

El perquè de l'esperanto

2010-11-12T19:38:00.003+01:00

Explicat per l'Associació Catalana d'Esperanto:

L’esperanto és una solució democràtica al problema de l’ús d’una llengua universal perquè

des del punt de vista social,

no pertany a cap nació o estat.
no privilegia els ciutadans de cap nació o estat i els seus interessos econòmics.
agermana les persones en comptes de separar-les en classes socials. Amb l’esperanto se’t valoraran les idees, no la pronúncia.
s’oposa a la mentalitat feudal que empeny les polítiques lingüístiques d’occident. Uns es poden dedicar a estudiar ciències; els altres han d’estudiar durant hores i més hores els capricis de la llengua en què aquesta ciència s’escriu perquè no és la seva llengua.

lingüísticament parlant,

és més fàcil d’aprendre: s’escriu tal com sona, és morfològicament regular (no hi ha verbs irregulars ni excepcions gratuïtes).
aprofita al màxim la recursivitat pròpia de la llengua.
el vocabulari és indoeuropeu, però l’estructura de la llengua l’acosta a llengües del tipus aglutinant (hongarès, finès, coreà, japonès, quètxua etc.).
estimula la creativitat i la reflexió lingüístiques.

culturalment,

durant més d’un segle de vida la llengua ha adquirit un patrimoni cultural considerable en continu creixement. Parlants, escriptors i traductors de tot el món ho fan possible.
l’esperanto malgrat alguns poders fàctics que només cerquen el seu profit egoista, és present i futur.

Vocabulari català-esperanto

2010-11-09T12:15:00.004+01:00

Els assistents al Tast d'Esperanto (vegeu entrada anterior) també tindràn l'oportunitat de comprar, al servei de venda del museu, l'edició revisada i ampliada del Vocabulari Familiar Català-Esperanto. Un llibret que pot ser un bon complement per a construir les vostres primeres frases en la llengua internacional.

Invitació a un tast lingüístic

2010-10-27T10:44:00.008+02:00

El proper disssabte dia 13 de novembre, el Museu d'Esperanto de Subirats i l'Associació Catalana d'Esperanto us conviden a tastar l'esperanto.
Aquell dissabte, a les 16 h. l'entrada del museu inclourà un taller pràctic d'esperanto per comprendre com és la llengua i com funciona. Una oportunitat per conèixer les aplicacions pràctiques de la llengua i per resoldre dubtes i curiositats.
També hi haurà la possibilitat d'informar-se amb més detall sobre els cursos d'esperanto que s'estan posant en marxa i de les properes activitats previstes, tant per part del Museu com per part de l'Associació.

Ja són aquí, no te'ls perdis!

2010-10-04T17:31:00.009+02:00

CURSOS PRESENCIALS D'ESPERANTO A BARCELONA

Nivell incial: els dijous de 19:00 a 20:30

Nivell intermedi: els dimecres de 19:00 a 20:30
Conversa: els dijous de 19:00 a 20:30

Inici dels cursos: 10/11 de novembre.

Més informació: barcelona@esperanto.cat

Lloc: Espai Ciemen. Carrer Rocafort 242 bis (entrada per la rampa), Barcelona. Metro: Entença

A Curable Romantic

2010-10-01T12:35:00.012+02:00

Dos il·lustres contemporanis, Sigmund Freud i Ludvig Zamenhof es troben en una novel·la en el paper de pseudo-pares amb dos visions diferents de la vida.
Així ho planteja un escriptor, Joseph Skibell, en la seva obra A Curable Romantic (ressenya en anglès)
................................................................................
Du elstaraj samtempuloj, Sigmund Freud kaj Ludvig Zamenhof renkontiĝas ĉe romano en la rolo de du kvazaŭpatroj kun du malsamaj vidpunktoj pri la vivo. Tiel prezentas ilin la verkisto Joseph Skibell en sia libro A Curable Romantic.
......................................................................................
Esperanta recenzo en la blogo de Ralph Dumain

Un lema curiós i paradoxal

2010-09-15T18:44:00.010+02:00

De l'esperanto i l'esperantisme s'en diuen moltes coses. En l'apartat ideològic no falta qui associa, i amb certa raó, l'esperanto amb moviments progressistes i a vegades radicals. A catalunya el primer esperantisme va calar ben aviat entre els grups llibertaris i anarcosindicalistes i aquesta és una emprempta que ha marcat força la nostra identitat com a esperantistes catalans. Però l'esperantisme ha estat ben vist per un ampli ventall de grups a dreta i esquerra.
Durant molt de temps, la CNT i altres moviments històrics han deixat de banda l'ideal esperantista, potser en consonància amb una societat que s'ha tornat més acomodatícia i individualista.
És per això que, navegant per la xarxa et troves amb petites paradoxes com la de que el web de l'Associació Internacional de Policia es presenta amb el seu antic però persistent lema: Servo per Amikeco, que en esperanto vindria a dir una cosa així com servei a través de l'amistat
Els que tingueu curiositat podeu visitar la pàgina de la IPA catalana

Esperanto a la Rambla

2010-09-10T19:04:00.005+02:00

Pels que sempre penseu que la llengua internacional és una cosa dels nostres avis, potser us sorprendrà que al bell mig de la Rambla es poden trobar mostres de paraules típiques de l'esperanto.
Una de ben emblemàtica, encara que molt probablement no escollida pel seu significat esperantista, és ING. Marca darrera la qual treballa una entitat financera prou coneguda.
Doncs bé, resulta que ING és també un sufix de l'esperanto que s'empra per designar un objecte pensat per contenir o sostenir-ne un altre, per exemple:
kandelo vol dir espelma i kandelingo vol dir canelobre
glavo vol dir espasa i glavingo vol dir beina (d'espasa)
I ara un repte a la vostra imaginació, què seria penisingo*?

*(paraula completament esperantista, malgrat les aparences)

El 5è Aplec Esperantista Provincial

2010-08-28T16:41:00.007+02:00

El 29 de setembre de 1963 va tenir lloc a Igualada el 5è Aplec d'Esperantistes de la provincia de Barcelona, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Igualada.
Els actes organitzats va consistir en:
una missa a l'esglèsia de Nostra Senyora de la Pietat, a la plaça Castells.
la solemne rebuda d'esperantistes, a càrrec del senyor Josep Singla, aleshores batlle de la ciutat, així com la resta de regidors del consistori.
visita a la Basílica de Santa María i a l'Escola Sindical d'Adobers.
Una conferència sobre la llengua internacional i el moviment esperantista, a càrrec del doctor Marià Solà, de Terrassa, a l'Escola d'Adobers.
Visita als museus de la ciutat.
Dinar col·lectiu a la Granja Pla, amenitzat per Sabina de Travé, cantant solista de l'Orfeó Manresà, acompanyada al piano pel professor de música Josep Maria Llorens, autor de la sardana Sabadell Esperantista.

Nota: val a dir que una de les persones organitzadores i probablament el principal impulsor de la trobada fou l'igualadí Josep Castelltort i Riba

El món en fotos

2010-08-14T02:54:00.008+02:00

Us portem aquí un web que busca ser un referent internacional com a base de fotos de llocs de tot el món. Tant podeu veure lliurement tot el que la gent hi diposita com participar fent la vostra pròpia aportació:
El Món en Fotos

Jen ni alportas retejon kiu celas esti internacia referenco kiel fota datumbazo el ĉiuj lokoj el la mondo. Vi same povas libere spekti la deponitajn bildojn kiel mem aldoni viajn kontribuaĵojn:
La Mondo en Fotoj

Síntesi de l'esperanto als PPCC

2010-08-07T13:39:00.008+02:00

L'esperantisme es difongué inicialment per l'imperi rus i pels països bàltics; aviat arrelà a França (1898), i passà tot seguit als Països Catalans. La primera associació catalana fou l'Aplec Esperantista de Catalunya (1904), amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí "Espero de Katalunjo". El 1905 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l'esperantisme català, ajudat des de la revista "Joventut" per Frederic Pujulà i Vallès, autor d'un Curs pràctic de la llengua esperanto (1908) i de vocabularis, gramàtiques, etc. La societat publicà la revista mensual "Tutmonda Espero" (1908-14) i organitzà el Cinquè Congrés Internacional d'Esperanto a Barcelona (setembre del 1909), amb un Postcongrés a València; hi assistí el doctor Zamenhof com a president d'honor. Aviat hi hagué associacions esperantistes per tot el Principat i a les Balears, que formaren (1910) la Kataluna Esperantista Federacio, desapareguda el 1939. El seu òrgan oficial fou la revista "Kataluna Esperantisto" (1910-36). Celebrà divuit congressos (el primer a Sabadell el 1910; el darrer se celebrà el 1936 a Manresa), que incloïen sempre uns jocs florals internacionals (Internaciaj Floraj Ludoj), amb premis per a obres originals i per a traduccions d'obres catalanes. Al marge de la societat, diversos grups publicaren també revistes, com "Kataluna Katoliko" (1911-15), òrgan de la Lliga Catalana d'Esperantistes Catòlics, "Kataluna Nacio" (1909), etc. Joan Amades intentà, sense èxit, de fer arrelar diverses publicacions, com "Catalunya Esperantista" (1919), "La Suno" (1920), "La Esperanto" (1921), etc. La societat Paco kaj Amo ('Pau i amor'), de Gràcia (Barcelona), publicà un butlletí que aparegué regularment entre el 1920 i el 1937. L'esperantisme, ben acollit sobretot per les comunitats europees de llengües minoritàries, fou un valuós instrument per a difondre'n les valors literàries mitjançant antologies, com la Kataluna Antologio. La Generalitat de Catalunya utilitzà àmpliament l'esperanto en el seu Comissariat de Propaganda. Després de la guerra civil de 1936-39, les organitzacions esperantistes catalanes foren incloses en la Hispania Esperanto-Federacio. El 1981 fou creada l'Associació Catalana d'Esperanto. A Sant Pau d'Ordal (Alt Penedès) hi ha una important biblioteca museu d'esperanto.

Font de la imatge: Indymedia

CGT-Igualada amb l'esperanto

2010-07-13T19:07:00.008+02:00

A Catalunya, un dels col·lectius que històricament ha donat recolzament a l'esperanto a estat el dels anarcosindicalistes. No es estrany doncs trobar entre els hereus de la lluita sindical mostres d'aquesta vinculació.
Recentment hem descobert a la pàgina web de la CGT d'Igualada, un espai reservat a notícies publicades en l'idioma internacional.
Des d'aquesta tribuna animem a altres grups i moviments de l'Anoia a difondre l'esperanto a través dels seus webs. Anoia-esperanto ajudarà a particulars i grups quan necessiteu petites traduccions i supervisions.

En Katalunio, unu el la kolektivoj kiuj historie subtenis Esperanton estis tiu de la anarkisindikatanoj. Ne raras do trovi, inter la heredintoj de la sindikata batalado, ekzemplojn de tiu impliko.
Lastatempe ni malkovris en la retejo de CGT (Ĝenerala Konfederacio de Laboristoj) de Igualada, iun spacon dediĉitan al esperantaj novaĵoj.
El ĉi tiu blogo ni instigas al ĉiuj grupoj kaj unuopuloj de Anoia diskonigi Esperanton tra siaj retejoj. Anoia-esperanto pretas helpi kiun ajn kiu bezonos etan tradukon aŭ supervizon.

Adhesió al 10-J

2010-06-30T20:33:00.003+02:00

Des d'aquest bloc volem donar suport a totes le iniciatives per reafirmar els drets de Catalunya, entre els quals el de garantitzar el ple desenvolupament del català, el qual es troba seriament amenaçat per l'actitud regressiva del Tribunal Constitucional espanyol evidenciada en la seva sentència. L'estatut ha estat refrendat per les càmeres catalana i espanyola i pels ciutadans de Catalunya. Acceptar la interpretació i el dictàmen del TC seria una burla a la voluntat de milions de ciutadans, especialment els catalans.
Es per això que ens adherim a la propera manifestació que tindrà lloc el proper 10 de juliol a les 18 h. al passeig de Gràcia de Barcelona.

El nostre bloc a Ràdio Igualada

2010-06-26T19:00:00.006+02:00

El programa El primer cafè, de Ràdio Igualada, va dedicar part del seu temps a presentar el nostre bloc, de la mà de la Sara Martín. Podeu escoltar la gravació a través de:
http://cafeters.blogspot.com/2010/06/220610-catala-esperanto-pediculus.html

La programo El primer cafè (La unua kafo), de Ràdio Igualada, dediĉis parton el sia tempo al prezentado de nia blogo fare de parolistino Sara Martín. La registron eblas aŭskulti klakante la supran ligilon.

Quina hora és?

2010-06-21T10:31:00.004+02:00

Excursió al Museu d'Esperanto de Subirats

2010-06-04T19:50:00.005+02:00

El Centre d'Esperanto Sabadell us convida a una excursió, el diumenge 13 de juny, per visitar el Museu d'Esperanto de Sant Pau d'Ordal (Subirats). Serà una visita guiada que incloura un passeig per camps de vinyes, una degustació de cava i un dinar col·lectiu a un restaurant local. Si és amb autocar, el preu aproximat serà de 45 euros. Si s'optés per cotxes particulars, el preu seria uns 30 euros.
Punt de trobada 1 : Sabadell-Estació, 9 h.
Punt de trobada 2 : Lavern-Subirats (estació Renfe), 9'45 h.
Els que estigueu interessats podeu anunciar la vostra participació a: k.berga@gmail.com
Qualsevol difusió d'aquesta invitació us serà agraida

www.museuesperanto.org

Aplec a La Pobla el 1986

2010-05-22T13:31:00.003+02:00

El butlletí que la Joventut Catalana d'Esperanto editava els anys 80, en el seu número 9, desembre de 1986, va publicar l'anunci d'un aplec per a simpatitzants de l'esperanto que tindria (i va tenir) lloc a La Pobla de Claramunt. Hi participaren joves de Mataró, Valldoreix, Barcelona i Igualada, entre altres llocs.

21, 22 i 23 de maig, encara sou a temps...

2010-05-18T12:23:00.003+02:00

Aplec Internacionalista a Reus

Internaciisma Renkontiĝo en Reus (Katalunio)

Esperanto-joves aplega el jovent esperantista dels Països Catalans. Entre d'altres actres activitats, celebra un cop per any l'Aplec Internacionalista. Es tracta d'unes jornades en les que es difonen els principis de sostenibilitat lingüística i l'esperanto als Països Catalans, i la llengua i la cultura catalanes als participants estrangers. És per això que sempre procurem organitzar-lo amb col·lectius de la vila que acull l'aplec. Normalment hi participen unes 80 o 100 persones d'arreu del món.

Enguany és la ciutat de Reus la que acull l'Aplec Internacionalista. Les edicions han estat a Mataró (2005), Barcelona (2005), Canet de Mar (2006), Vallgorguina (2007), Benicàssim (2008) i Barcelona (2009).

Foto: Joan Grífols

Anoiadiari ens entrevista

2010-05-17T10:55:00.003+02:00

El propassat dimarts una reportera d'Anoiadiari ens va fer una entrevista en la que varem parlar de l'esperanto, dels blocs d'anoia i de Montserrat i del Museu de Subirats. Poder llegir-la clicant Anoiadiari.cat

Dia Internacional dels Museus

2010-05-14T12:02:00.000+02:00

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, el proper cap de setmana, dissabte 15 i diumenge 16 de maig, el Museu d’Esperanto de Subirats convida a tots els visitants a entrada gratuïta si, en entrar-hi, s’adrecen al guia del museu i li diuen la tradicional salutació dels esperantistes: “Esperanto, la lingvo de la Paco” (paco es pronuncia patso en Esperanto). Aquest és el lema més conegut d’aquest moviment universalista i vol dir “Esperanto, la llengua de la Pau”. Amb aquesta acció el Museu d’Esperanto de Subirats, impulsat pel Patronat de Turisme de Subirats i l’Associació Catalana d’Esperanto, vol sumar-se als museus de tot el món que celebren amb multitud d’activitats el Dia Mundial dels Museus el 18 de maig.

Després de la reobertura del passat 9 d’abril el Museu d’Esperanto de Subirats, situal al carrer Dr. Zamenhof, 12 de Sant Pau d’Ordal (Subritats) obre tots els dissabtes i diumenges matí de 10 a 14 hores i dissabtes tarda de 16 a 20 hores. A les hores en punt el responsable del museu fa una visita guiada, amb un import de 2 EUR per persona, d’una hora de durada aproximadament al voltant del món dels esperantistes i la història de Catalunya dels darrers 100 anys lligada a aquest moviment. Això és possible gràcies a l’impressionant col.lecció que el subiratenc Lluís Hernández Yzal va aplegar en tota una vida dedicada a la llengua Esperanto i tot allò vinculat a la seva història. El museu recull una importantíssima biblioteca amb més de 8.000 documents en aquest idioma però també milers de postals, tot tipus d’objectes i material audiovisual fruit de l’activitat dels esperantistes a nivell mundial que sumen fins als 25.000 elements, alguns d’ells centenaris. Amb més de 40 anys d’història, és un dels museus més importants del món com a font de coneixement del moviment esperantista, al mateix nivell dels que es pot trobar a Viena, Budapest o Rotterdam.

L'aniversari de l'Igualada Esperantista Societo (1908)

2010-05-12T21:56:00.004+02:00

Gràcies a la Gazetoteko Lanti ( Hemeroteca Lanti) que es trova a internet, hem pogut recuperar una ressenya del butlletí Suno Hispana, en la que es fa referència al primer aniversari de la Societat Esperantista Igualadina creada el 1907. Copiem a continuació el texte publicat en castellà a costat de la versió en esperanto:
"La Sociedad Esperantista Igualadina ha organizado unas fiestas públicas esperantistas, que se han celebrado en Igualada el 26 de julio y el 2 de agosto para festejar los exámenes de los alumnos y conmemorar el primer aniversario de la fundación de dicha sociedad"

Èxit del Museu d'Esperanto de Subirats

2010-04-16T07:57:00.003+02:00

Ja em posat en marxa el bloc del Museu d'Esperanto de Subirats! I també estem treballant per tenir acabada ben aviat la versió en esperanto. Us recomano una mirada a la secció "Actes", on publiquem l'evolució del museu i el seu ressò en els mitjans.

Vocabulari familiar català-esperanto

2010-03-11T14:59:00.006+01:00

Després d'alguns mesos de treballar-hi, ja tenim a punt una nova edició del Vocabulari familiar català-esperanto que vam publicar per primer cop l'any 2001. Aquesta nova edició comporta força canvis: una nova presentació interior, una guia més acurada per utilitzar l'obra, una ampliació en el nombre de entrades, una revisió dels textos i una estètica millorada .
Ja es pot adquirir a través de l'Associació Catalana d'Esperanto.
............................................................
Post kelkaj monatoj da laboro, fine ni povas prezenti la novan eldonon de la vortaro Vocabulari familiar català-esperanto, kies unua publikigo okazis en 2001.
La nuna eldono enhavas rimarkindajn ŝanĝojn: reviziado kaj plibonigado de ĉiuj tekstoj, restrukturo de la uzindikoj, ampleksigo de la nombro de kapvortoj (de 831 al 1.109) kaj kromsignifoj (de 205 al 338) kaj plibeligita aspekto de la paĝoj.
La vortaro estos baldaŭ aĉetebla tra UEA.

El museu de l'esperanto avança

2010-03-10T09:22:00.005+01:00

El Patronat de Turisme de Subirats ha impulsat un acord entre l’Associació Catalana d’Esperanto i el Museu d’Esperanto de Subirats per a que aquest obri les seves portes en un horari fix. Fins ara el museu, situat al poble de Sant Pau d’Ordal, obria ocasionalment sota petició expressa. El museu, amb més de 40 anys d’història, és un dels més importants del món com a font de coneixement del moviment esperantista, al mateix nivell dels que es pot trobar a Viena, Budapest o Rotterdam. Properament s’anunciarà a partir de quina data i en quin horari es podrà admirar l’impressionant col.lecció que Lluís Hernández Yzal va aplegar en tota una vida dedicada a la llengua Esperanto i tot allò vinculat a la seva història. El museu aplega una importantíssima biblioteca amb més de 8.000 documents en aquest idioma però també milers de postals, tot tipus d’objectes i material audiovisual fruit de l’activitat dels esperantistes a nivell mundial.

Rafael Hernández Massana, propietari del museu després de la defunció del seu pare Lluís Hernández Yzal en 2002, amb l’ajut de la seva família ha mantingut el museu tal qual el seu pare el tenia exposat, en un perfecte estat de conservació. El passat gener va celebrar una exitosa jornada de portes obertes, coincidint amb la Festa Major de Sant Pau d’Ordal. La setmana passada, en una reunió al mateix Museu d’Esperanto, convocada pel Patronat de Turisme de Subirats, va assistir la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Esperanto presidida per Llibert Puig on, juntament amb l’empresa de serveis educatius local Can Rossell Natura, es va lligar l’acord per fer accessible el museu a visites individuals, grups i escoles durant tot l’any. A més a més el museu serà un focus constant d’activitats relacionades amb l’Esperanto per realitzar-se a Subirats i dirigides als seguidors d’aquesta llengua de tot el món, quan tot just acaba de celebrar-se el 150è aniversari del naixement del seu creador, el Dr. Ludwik Lejzer Zamenhof.

A partir d’ara es faran tasques de remodelació al museu per comptar amb una exposició adaptada als nous temps i es preparà l’acte solemne de reobertura que comptarà amb personalitats de primer nivell de la cultura catalana. El Patronat de Turisme de Subirats facilitarà la difusió i promoció d’aquest reclam turístic de primer ordre, el qual s’ha de sumar als atractius enoturístics més coneguts com les caves, els cellers i el paisatge vitivinícola. Aquest recurs també s’incorpora a l’oferta turístico-cultural del municipi que té, entre d’altres, el Castell de Subirats i la ruta “Última Defensa de Barcelona” com a principals exponents. El Museu comptarà amb una pàgina web pròpia i també a internet desenvoluparà la seva tasca de promoció. Mentrestant es posen en pràctica aquestes accions es pot trobar la informació més actualitzada al respecte al bloc de Turisme de Subirats.

Intensiu d'esperanto a Sabadell

2010-02-27T09:00:00.000+01:00

El Centre d’Esperanto Sabadell organitza un curs intensiu d’esperanto el proper cap de setmana del 13/14 de març.

És un curs d’unes 15 hores repartides de la manera següent:
- Divendres nit: 2/3 hores
- Dissabte: 4 hores al matí i 4 hores a la tarda
- Diumenge matí: 4/5 hores
El preu és de 20 euros (15 euros per estudiants i aturats)
L’objectiu del curs és iniciar-se a la llengua, és a dir, arribar a una comprensió oral bàsica i poder començar a expressar-se. Es considera que l’esperanto és més o menys 5 vegades més fàcil que qualsevol altre idioma, el que no vol dir que el seu aprenentatge no costi gens d’esforç. A final del curs, s’ofereix un petit piscolabis als assistents i s’informa sobre les possibilitats pràctiques d’utilitzar la llengua (altres cursos, associacions, festivals i congressos, Internet, intercanvis, xarxes de cases de turisme solidari..etc.)

Si tens interès per participar-hi, contacta’ns per mail a *sabadell@esperanto.cat* o truca’ns al 93 727 27 58.

Bloc sobre Montserrat

2010-02-05T11:55:00.005+01:00

El desembre passat vam encetar un bloc sobre Montserrat, la seva història, el seu paisatge, la gent que hi viu, el turisme, les rutes,... és un bloc bàsicament en esperanto, per donar a conèixer la nostra muntanya a gent d'arreu del món. No obstant això, per als catalans també pot ser interessant fer-hi una visita ja que en ell hi recollim una selecció de lligams en català i castellà i d'imatges que són interessants.
Podeu clicar a: http://montserrato.wordpress.com/

Esperanto a TV3

2009-12-22T14:50:00.003+01:00

Fa pocs dies, amb motiu del 150 aniversari de l'impulsor de l'esperanto, TV3 va emetre un petit reportatge sobre el museu-arxiu de Sant Pau de l'Ordal, especialitzat en la història de la llengua internacional.
Si esteu interessats, podeu clicar el següent lligam:
http://www.3cat24.cat/video/1915859/ociicultura/150-anys-del-naixement-del-creador-de-lesperanto

Curs d'esperanto a Barna

2009-09-22T21:48:00.000+02:00

Curs complet de 120 hores de llengua internacional esperanto. Es començarà de zero amb l'objectiu de parlar la llengua amb una fluïdesa acceptable a final de curs.

Pràctiques amb gent d'arreu del món. Opció a participar a trobades i esdeveniments internacionals per millorar la llengua.

Horari: dimartrs de 18h a 20h (o de 18.30h a 20.30h, a convenir).

Lloc: Centre Comarcal Lleidatà

Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1r / Plaça Universitat

08007 BARCELONA

Inici del curs: 06 d'octubre de 2009

Inscripcions al Centre Comarcal Lleidatà: Tel. 93 318 27 88

Preus:

Socis del Centre Comarcal Lleidatà: 60 € (20 € cada trimestre)
No socis menors de 25 anys: 1r trimestre 22,50 €, 2n trimestre 30 €, 3r trimestre 20 € (inclou l'alta com a soci de l'entitat)
No socis majors de 25 anys: 1r trimestre 32,50 €, 2n trimestre 80 €, 3r trimestre 20 € (inclou l'alta com a soci de l'entitat)

El feisbuc de Copons

2009-09-21T12:02:00.006+02:00

Tv3 en el seu moment es va traslladar a Copons per fer un reportatge sobre una iniciativa pionera a l'estat espanyol: connectar el consistori amb la ciutadania mitjançant les eines que proporciona el Facebook.
Per fer accessible el documental a gent d'altres països, hem fet la traducció dels subtítols a l'esperanto, que podeu triar desplegant el menú:
http://dotsub.com/view/e10c5114-03b6-e81-b99e-3ba975eb7013

Font del logotip:
http://www.theplateishot.com/copons-20-primers-sis-mesos/

L'Anoia a la xarxa de KEA

2009-06-03T18:05:00.003+02:00

L'Associació Catalana d'Esperanto disposa d'una xarxa de delegats arreu dels Països Catalans amb vocació de creixement. Entre ells destaca la representació de l'Anoia, encapsalada per Anna Raventós, una jove activista compromesa amb la promoció de la llengua.
Podeu veure el mapa del territori esperantista clicant aquí.

2009-05-11T19:05:00.002+02:00

Muzeo unika

La Museu Molí Paperer
( Muelejmuzeo pri Papero) de Capellades estas unu el la internacie plej elstaraj muzeoj dediĉitaj al papero. Ĝi estas lokita ĉe antikva papermuelejo de la 18a jarcento. Temas pri aktiva muzeo, t.e., oni daŭre ellaboras permane paperon. Ĝin pliriĉigas kolekto de maŝinaro, ilaro, paperoj kaj dokumentoj datitaj inter la 13a kaj la 20a jarcento. La muzeo ankaŭ viglas pro la okazigo de kulturaj aranĝoj ligitaj al papero en siaj diversaj aspektoj. Legu informojn en la kataluna, hispana kaj angla ĉi tie.
Por enkadrigi ĝin en la historio de la papero vi povas legi en la koncerna kaj interesa artikolo de vikipedio.

Extret de:
http://labekbotelo.blogspot.com/2007/10/muzeo-unika.html

Esperanto al Tradicionarius

2009-04-11T16:29:00.003+02:00

Cliqueu per engrandir el cartell

Abril verd / Verda aprilo

2009-03-23T18:07:00.003+01:00

23 d'abril
Diada de Sant Jordi
L'Associació Catalana d'Esperanto muntarà una taula amb material informatiu i de venda per a aquells que desitgin contactar més directament amb el món de l'esperanto.

23an de aprilo 2009

TAGO DE SANKTA GEORGO (DIADA DE SANT JORDI)

Festo de la rozo kaj la libro. Grandega etoso tra la urbo. Kataluna Esperanto-Junularo kaj Kataluna Esperanto-Asocio starigos budojn en la Rambla, la ĉefa centra strato de Barcelono. Venu ĝui la magian kaj festan etoson ĉie tra la urbo.

mapo

24 i 25 d'abril
En el Centre Artesà Tradicionàrius podreu gaudir de dos concerts de qualitat contrastada:
el dia 24 Jomo kaj Liberecanoj, especialment per als amants del rock
el dia 25 concert de Duoble Unu i ball de Marianita per als més folkeros

24an kaj 25an de aprilo 2009

FESTIVALO DE ESPERANTO-MUZIKO EN Centre Artesà Tradicionàrius.

* 24an de aprilo, koncerto de JOMO KAJ LIBERECANOJ kaj balo de KAJ TIEL PLU

* 25an de aprilo , koncerto de DUOBLE UNU kaj balo de MARIANTA (muzikistoj de KAJTO)

mapo

27 d'abril
Xerrades dels presidents de l'Associació Catalana d'Esperanto i de la Federació Espanyola d'Esperanto acompanyats d'un representant de l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tindrà lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament.
En acabar, el coro Santa Eulàlia cantarà El Rossinyol i s'oferirà un pica-pica.

27an de aprilo 2009

SOLENAĴO EN MEZEPOKA NOBLA SALONO DE LA BARCELONA URBODOMO

Parolos la prezidantoj de Kataluna Esperanto-Asocio, Hispana Esperanto-Federacio kaj reprezentanto de la barcelona magistrato. Koruso Santa Eulàlia kantos la popolkanton "La najtingalo" kaj manĝeto estos proponata.

mapo

30 d'abril i 1, 2 i 3 maig
Trobada de Primavera de la Joventut Catalana d'Esperanto. Una oportunitat única per als més joves d'endinsar-se en la llengua i conèixer la gent que la parla. Hi haurà tallers, debats, conferències i molt més.

30an de aprilo, 1a, 2a kaj 3a de majo 2009

Printempa Renkontiĝo de KEJ

Labortagoj kun atelieroj, debatoj kaj prelegoj pri lingvoj,de diverseco kaj paco.

La foto superior ve de:

la vikipedio

Igualada a la Vikipedio

2009-02-10T18:26:00.004+01:00

Ja hem plantat la llavor. Igualada ja existeix a la viquipèdia en esperanto. Encara és amb prou feines una primera introducció, però esperem anar-la enriquint amb el pas del temps, conforme anem entenent els mecanismes de funcionament de la enciclopèdia virtual. Qualsevol aportació o consell serà benvingut.
Podeu donar-hi un cop d'ull: http://eo.wikipedia.org/wiki/Igualada

Una "chirigota" russa/Rusa ŝerckoruso

2009-02-03T14:48:00.006+01:00

A la vida no tot és Youtube, existeixen diferents portals on la gent hi penja els seus videos. Un d'ells és www.dotsub.com. Aquest portal te la particularitat de que els videos són transcrits i subtitulats en tantes llengües com l'autor o espectador (prèvia inscripció) vulgui. Per un procediment senzill per als habituats a l'ordinador i a internet, hom pot desplegar el text en alguna de les llengües ja inserides i fer la versió en l'idioma desitjat.
Com a mostra un botó: us pasem el lligam a un video divertit que nosaltres mateixos hem versionat al català a partir de la versió en esperanto:
http://dotsub.com/view/862d045d-4ee0-472f-be93-49d51fcdf938

Podeu també cercar videos amb diferents criteris, com per exemple segons la llengua original o els que estan subtitulats en un idioma en concret. Proveu!
............................................................................................................................................................................
En la vivo ne ĉio estas Youtube, ekzistas diversaj retejoj en kiujn homoj alŝutas siajn videojn. Unu el ili estas www.dotsub.com . Tiu ĉi videoretejo estas karakteriza pro tio ke la filmoj povas esti transkribitaj kaj subtekstigitaj en kiom da lingvoj kiom la aŭtoro aŭ la spektantoj deziras (post ensaluto). Per simpla proceduro, se vi kutimas uzi komputilon kaj interreton, vi povas elfaldi la tekston el unu el la lingvoj jam aldonitaj kaj memredakti la version en la dezirata lingvo.
Ni montras al vi unu amuzan videospecimenon kiun ni mem tradukis al la kataluna disde la esperanta versio:
http://dotsub.com/view/862d045d-4ee0-472f-be93-49d51fcdf938

Eblas ankaŭ traserĉi videojn laŭ diversaj kriterioj, ekzemple laŭ la lingvo originala aŭ tiujn kiuj jam posedas subtekston en dezirata lingvo. Jen, provu!

La felicitació d'en Zamenhof

2009-01-23T19:56:00.005+01:00

Assabentat de la publicació, a Igualada, de la revista Stelo Kataluna, el creador de l'esperanto, en Llàtzer Zamenhof, va enviar una carta als editors, principalment el Joan Llansana, per felicitar-los i alhora encoratjar-los.
Reproduim aquí el seu missatge i hi afegim un fragment poètic d'un col·laborador.
.......................................................................................................................
Sciinte pri la publikado de la revuo Stelo Kataluna, en Igualada, la kreinto de Esperanto, Lazaro Zamenhof, sendis al la eldonistoj, ĉefe Joan Llansana, instigan gratulleteron.
Ni reproduktas ĉi tie lian mesaĝon kaj aldonas poezian fragmenton el iu kunlaboranto.

Jules Verne i l'esperanto

2009-01-10T10:23:00.008+01:00

Article publicat al butlletí de l'Ateneu Igualadí (núm. 7 , 5ena època) el setembre de 1988.
......................................................................................................................
Artikolo publikigita en la bulteno de la Ateneu Igualadí (numero 7, kvina epoko) en septembro 1988a.

Cliqueu sobre la foto per engrandir
Klaku sur la foto por pligrandigi

Foto de 1910

2009-01-09T11:44:00.008+01:00

Durant el darrer Congrés Català d'Esperanto que va tenir lloc el passat desembre a Sabadell, va ser presentat el llibre de Francesc Poblet i Feijoo El Congrés Universal d'Esperanto de 1909 a Barcelona. En ell podem trobar, a part d'altres informacions interessants, algunes al·lusions a persones i grups que varen promocionar l'esperanto a Igualada a principis del segle passat.
De les pàgines centrals us en reproduim una fotografia corresponent a la Secció Esperantista de l'Ateneu Igualadí. Us transcrivim també un fragment relacionat amb el tema:
"L'activa secció esperantista de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera va oferir també un premi propi dins dels Jocs Florals que va ser concedit, segons informa la revista El Ateneo, " a l'escriptor suís Jaume Schmid"."
Vegeu també: http://www.ipernity.com/doc/berga/3828179
.......................................................................................................................................................................
Dum la lasta Kataluna Kongreso de Esperanto okazinta en Sabadell, pasintan decembron, estis prezentita la libro de Francesc Poblet i Feijoo La Universala Kongreso de Esperanto de 1909 en Barcelono. En ĝi troveblas, apud aliaj interesaj informoj, kelkaj aludoj al homoj kaj grupoj kiuj laboris por Esperanto en Igualada komence de la pasinta jarcento. El la centraj paĝoj ni reproduktas foton kiu koncernas al la Esperanto-Sekcio de la Ateneu Igualadí. Ni ankaŭ transkribas teksteron kiu rilatas al la temo:
"La aktivema Esperanto-Sekcio de la Ateneu Igualadí de la Classe Obrera ankaŭ proponis propran premion kadre de la Floraj Ludoj, kiu estis aljuĝita, laŭ informis la revuo El Ateneu, "al la svisa verkisto Jaume Schmid"."

Premi Galanto 1988

2009-01-07T17:39:00.005+01:00

A l'esquerra, Karles Berga. A la dreta Maria Aurelia Capmany. Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
......................................................................................................................
Maldekstre, Karles Berga. Dekstre, Maria Aurelia Capmany (fama verkistino). Ĉefsalono de la Barcelona Urbodomo.

Caçador de mots

2009-01-02T18:36:00.008+01:00

Avui hem sortit per Igualada a la caça de paraules del nostre idioma que alhora tenen significat en esperanto. Aquest és un costum molt popular entre els esperantoparlants i hi ha qui recull tantes d'aquestes coincidències que acaba fent un àlbum de fotos temàtic. Nosaltres inaugurarem la nostra col·lecció amb una paraula emblemàtica: La Hispano-Igualadina. Entesa com una paraula en esperanto, la seva traducció seria L'espanyol-igualadina (molt similar al català però amb una connotació més femenina donat que la terminació -ina indica dona o femella, dit d'una altra manera, els esperantistes agafem la hispano i no l'hispano :).

1990, primera Cita d'Esperantistes

2008-12-29T16:31:00.002+01:00

Els dies 23, 24 i 25 de març de 1990, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) va organitzar la Primera Cita d'Esperantistes Catalans, la qual va tenir lloc a la nostra ciutat. Segons consta en un programa que ha arribat a les nostres mans, alguns dels actes destacats foren algunes classes d'esperanto per a principants, l'actuació de cantautors locals, la pintada d'un mural, una conferència a càrrec d'un periodista iranià, en Reza Kheir-Kha, projecció d'un video musical de la cantant Nikolin', una excursió conjunta a La Tossa i el sorteig de cinc llibres de l'autor polonès Adam Mickiewicz, autor d'El Senyor Tadeu, traduït a l'esperanto per Antoni Grabowski.
.............................................................................................................................................................................
La tagojn 23an, 24an kaj 25an de marto 1990, la Igualada Prikomarka Studcentro organizis la Unuan Igualada Esperanto-Rendevuo-n, okazigita en nia urbo mem. Laŭ konstateblas en programo pri kiu ni disponas, kelkaj el la interesaj programeroj estis pluraj esperanto-klasoj por komencantoj, prezento de lokaj kantaŭtoroj, murpentrado en la urbo, prelego far irana ĵurnalisto Reza Kheir-Kha, spektado de muzikvideo de Nikolin', komuna ekskurso al proksima monto La Tossa kaj la lotumado de kvin ekzempleroj de la libro La Sinjoro Tadeo, de Adam Mickiewicz, laŭ traduko de Antono Grabowski.

Sortim al Kataluna Esperantisto

2008-12-05T16:34:00.011+01:00

El darrer número del Kataluna Esperantisto,butlletí de l'Associació Catalana d'Esperanto, conté imatges i un petit article sobre l'intercanvi cultural que varem fer amb unes amigues eslovenes aquest estiu, una de les quals és periodista.
Podeu trobar-ho clicant http://esperanto.cat/ke/KE0803w.pdf
sota el títol: Eksterlanda bildo de Katalunio tra esperantisto (Imatge de Catalunya a l'estranger a través d'un esperantista).
Foto superior: l'article publicat a una revista eslovena, del qual fa esment el KE.
.............................................................................................................................................................................
La lasta numero de Kataluna Esperantisto enhavas bildon kaj etan artikolon pri nia kultura interŝanĝo kun tri sloveninoj nin vizitantaj ĉisomere, unu el iŝi ĵurnalisto.
Ĝi troveblas klakante http://esperanto.cat/ke/KE0803w.pdf
Sub la titolo: Eksterlanda bildo de Katalunio tra esperantisto

5ena Trobada de Grups Esperantistes, 1989

2008-12-04T18:19:00.004+01:00

Els dies 3 i 4 de juny de 1989 es va celebrar a Igualada la 5ena Trobada de Grups Esperantistes de Catalunya. Els actes principals duts a terme varen ser:
Una reunió de treball de la Joventut Catalana d'Esperanto per preparar la participació catalana en el Congrés Internacional de Joves, que aquell any va tenir lloc a Kerkrade (Holanda).
Projecció d'un video realitzat per polonesos amb el títol Esperanto tra la mondo (Esperanto arreu del món).
Una visita cultural a la ciutat.
Una reunió de professors per debatir sobre el Mètode de Zagreb (versió catalana del mètode d'ensenyament usat a Croàcia).
Un dinar de germanor.
Un debat amb el tema: Què poden fer els nous esperantistes?
La organització va córrer a càrrec de:
L'Associació Catalana d'Esperanto
La Joventut Catalana d'Esperanto
La Secció d'Esperanto del CECI

Conferència el maig de 1987

2008-12-04T18:01:00.005+01:00

Traducció del cartell/traduko de la afiŝo:

1a JARCENTO DE ESPERANTO 1887-1987
Prelego far s-ro Salvador Aragay i Galvany
Prezidanto de la Hispana Esperanto-Federacio
Aŭdsalono de la Komarka Muzeo de Anoia
7a de majo je la 7a vespere
Organizas:
Asocio de Gepatroj de lernantoj de Ramon Castelltort
Esperanta Sekcio de la Igualada Komarka Studcentro

Conferència al CECI, any 1989

2008-12-04T11:32:00.004+01:00

La Secció d'Esperanto del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada va organitzar, a l'Auditori del Museu Comarcal, una conferència el dia 19 de maig de 1989, sota el títol Una màquina, un home o una llengua? Les solucions al problema ligüístic.
El ponent va se en Josep Maria Milla i Saldón, en representació de l'Associació Catalana d'Esperanto.
.....................................................................................................................................
La Esperanto-Sekcio de la Igualada Komarka Studcentro okazigis la 19an de majo 1989, en la Aŭdsalono de la Komarka Muzeo, prelegon kun la titolo Ĉu maŝino, homo aŭ lingvo? la solvoj al la lingvistika problemo.
La preleganto estis Josep Maria Milla i Saldón, reprezentanto de Kataluna Eseranto.Asocio

L'esperanto al 1963

2008-12-04T11:18:00.003+01:00

Aquell any a Igualada va tenir lloc la V Concentració Provincial d'Esperantistes. El diari d'Igualada va realitzar una entrevista a un dels principals promotors de l'esperanto a la ciutat, en Josep Castelltort Riba. Segons va informar, hi havia una dottzena d'esperantistes, dels quals cinc parlaven la llengua amb fluidesa. També segons càlculs d'en Castelltort, hi havia a Espanya uns 50.000 esperantistes.
Entre els actes de la trobada hi va haver una misa en esperanto a l'esglesia dels Pares Escolapis, una conferència en castellà a l'Escola Sindical Superior de Teneria i un dinar de germanor.
............................................................................................................................................................................
En 1963 okazis en Igualada la 5a Provinca Renkontiĝo de Esperantistoj. La ĵurnalo Diari d'Igualada intervjuis al unu el la ĉefaj disvastigantoj de Esperanto en la urbo, s-ro Josep Castelltort Riba. Laŭ lia informo, tiumomente estis en Igualada dekduo da esperantistoj, el kiuj almenaŭ kvin flue parolis la lingvon. Ankaŭ laŭdire de Castelltort, la nombro de esperantistoj en Hispanio estis ĉ. 50.000.
Inter la programeroj de la renkontiĝo staris meso en Esperanto ĉe la preĝejo de la Piaj Pastroj, hispanlingva prelego ĉe la Supera Ledteknika Sindikat-Lernejo kaj frateca bankedo.

Un finlandès a Igualada

2008-11-26T19:42:00.003+01:00

El propassat cap de setmana varem poder gaudir de la visita d'un jove esperantista finlandès, en Jukka Vaijärvi. En Jukka va fer una parada a la nostra ciutat després d'un viatge per les principals capitals andaluses i d'una acampada a Beneficio, a prop d'Órgiva, on hi ha instal·lada una comunitat anarco-hipi al llarg d'una de les valls de Sierra Nevada.
.............................................................................................................................................................................
La pasintan semajnfinon ni ĝuis al viziton de juna finna esperantisto, Jukka Vaijärvi. Jukka haltis kaj gastis en nia urbo post vojaĝo tra la ĉefaj urboj de Andaluzio kaj tendumado en Beneficio, proksime al vilaĝo Òrgiva, kie setlejas anarki-hipia komunumo, laŭlonge de iu el la valoj de Sierra Nevada-montaro.

Igualada Esperanto-Societo, 1907-1909

2008-11-13T18:35:00.008+01:00

El 1907, probablement a començaments d'any, es crea a Igualada la Igualada Esperanto-Societo, en un local de la Rambla General Vives, darrerament seu del Banc de Sabadell. En l'acte inaugural parlaren els pares escolapis Pubill i Lliró (Sabadell), Gomis, Cardús (Capellades) i Solsona.
El 15 de novembre del mateix any, el director de les escoles de l'ateneu, Francesc de P. Bedós, dona una conferència amb el títol La utilitat de l'esperanto per a la classe obrera, al saló de descans de l'entitat i amb gran èxit d'audiència.
Al dia següent es comença a donar classes d'esperanto a la seu de l'Ateneu.
El febrer de 1908 treuen la revista Stelo Kataluna, la segona que es publicava a l'estat espanyol. La primera va ser La Suno Hispana.
Al mes d'octubre es crea una secció d'esperanto al mateix Ateneu, secció a la que s'incorporen els membres de la IE-Societo.
També l'octubre de 1909 comença un segon curs d'esperanto. Paral·lelament, la secció esperantista de l'ateneu ofereix un premi per als Jocs Florals Esperantistes organitzats a Barcelona. Premi que guanya l'escriptor suís Jaume Schmid. Un altre guardonat en aquell certàmen va ser Carles Riba.
.....................................................................................................................................................................
Komence de 1907 oni kreis en Igualada la Igualada Esperanto-Societo-n, kies sidejo situis en la urbocentro. Dum la inaŭguro paroladis la pilernejaj instruistoj Pubill i Lliró (el Sabadell), Gomis, Cardús (el Capellades) kaj Solsona.
La 15an de novembro, la direktoro de la Ateneu Igualadí, Francesc de P. Bedós prelegis pri la utileco de esperanto por la laborista klaso, en la ripozsalono de la institucio antaŭ multe da ĉeestantoj.
En la sekvanta tago oni organizis la unuajn klasojn de esperanto en la Ateneu.
Februare de 1908 ili eldonas la revuon Stelo Kataluna la dua tiutipa gazeto publikigita en Hispanio. La unua estis La Suno Hispana.
En oktobro oni kreas, en la Arteneu mem, sekcion de Esperanto, al kiu tuj aliĝas la membroj de IE-Societo. En la sama monato komenciĝas dua kurso de Esperanto kaj la sekcio de la Ateneu proponas premion kadre de la Internaciaj Floraj Ludoj okazontaj en Barcelono. Tiun premion gajnis la sviso Jaume (Jakobo) Schmid. Alia premiito de tiu literatura konkurso estis la fama kataluna verkisto Carles Riba.

El setmanari Pàtria/La semajngazeto Pàtria

2008-11-07T12:24:00.005+01:00

Del 1906 al 1910 es va publicar a Igualada un setmanari autonomista sota el nom de Pàtria. Constava de 4 pàgines en format diari i contenia tant informació local com del moviment autonomista català. En la seva edició del 18 de maig de 1907 es donava la benvinguda com a col·laborador, a un esperantista que des de llavors es donaria a conèixer amb el pseudònim Biel Estoch. En Biel va disposar d'una columna fixe on es va dedicar a informar sobre el moviment esperantista i a divulgar l'esperanto.
..........................................................................................................................................................................
Disde 1906 ĝis 1909, oni publikigis en Igualada semajnan gazeton kun la nomo Pàtria (Patrujo). Ĝi konsistis el 4 paĝoj en ĵurnala formato kaj enhavis kaj lokajn informojn kaj informojn pri la kataluna aŭtonomisma movado. En sia eldono de la 18a de majo 1907a la redakcio bonvenigis esperantiston kiel kunlaboranton. Sub la pseŭdonimo Biel Estoch, li okupiĝis pri kolumno en kiu li informadis akurate pri la novaĵoj de la esperanto-movado kaj pri la lingvo esperanto mem.

Stelo Kataluna / Estrella Catalana

2008-10-21T18:50:00.009+02:00

Avui dia l'esperanto té molt poca presència en el dia a dia dels igualadins, però això no ha estat sempre així. A començaments del segle XX l'esperantisme es va extendre amb força a molts indrets de Catalunya i a Igualada això es va traduïr en la publicació d'una revista d'estil modernista anomenada Stelo Kataluna, el director de la qual era en Joan Llansana i on es publicaven articles sobre art, ciència i moviment esperantista. Podeu accedir a alguns exemplars digitalitzats mitjançant l'hemeroteca de la Diputació de Barcelona :
http://www.diba.es/xbcr/
També trobareu una mica d'informació al llibre de Ma Teresa Miret, La premsa a Igualada, a les pàgines 177-180. Consultable a la Biblioteca Central.
Alguns apunts sobre Joan Llansana:
Joan Llansana Bosch (1879-1922), fill de Francesc Llansana Boyer, destacà pels seus coneixements tècnics en teixits. Fou regidor municipal a Igualada i periodista. Els seus articles es poden trobar a "Revista Astronómica), "Catalunya Tèxtil", "El Ateneo", "El Eco de la Industria", "Stelo Kataluna", "Pàtria", "L'Ateneu", "L'Eco d'Igualada" i "El Igualadino". Fou un dels fundadors de la Federació Patronal a Igualada., intervengué com a element moderador en reposta a las fortes tensions laborals i socials de l'època. A l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera fou professor i director de l'Escola de Teoria de Teixits, a més, creà i presidí la secció d'Enciclopèdia. La seva biografia consta en el diccionari Biogràfic d'Igualadins (Barcelona, 1986, Fundació Salvador Vives i Casajuana, autores Maria Antònia Bisbal i Sendra i Maria Teresa Miret i Solé). També en el llibre "Mi ciudad y yo. Un período de història anecdótica" (Igualada 1948, autor Ramon Solsona Cardona), el capítol XXII està dedicat a la seva persona. Sentia una predilecció especial per l'Astronomia, publicà una sèrie d'articles que li valgueren una entusiasta felicitació del savi astrònom Comas i Solà.
Font: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html
............................................................................................................................................................................
Nuntempe esperanto ne multe ĉeestas la pensojn de igualadanoj sed tio ne ĉiam estis tiel. Komence de la 20a jarcento, la esperanto-movado forte disvastiĝis plurloke en Katalunio. En Igualada tio rezultis en la publikado de modernismo-stila revuo nomata Stelo Kataluna, kies ĉefredaktoro estis Johano Llansana. En ĝi publikiĝis artikoloj pri arto, scienco kaj esperanto-movado. Oni povas aliri kelkajn ciferecajn ekzemplerojn tra la arkivo-servo de Diputació de Barcelona: http://www.diba.es/xbcr/
(ŝlosilvortoj: esborrar=viŝi; buscar=serĉi)
Biografaj notoj:
Johano Llansana Bosch. Filo de Fransesc Llansana elstaris pro siaj konoj pri teksotekniko. Estis magistratano kaj ĵurnalisto en Igualada. Liaj artikoloj troveblas en la jenaj revuoj:
Revista Astronómica, Catalunya Tèxtil, El Ateneo, El Eco de la Industria, Stelo Kataluna, Pàtria, L'Ateneu, L'Eco d'Igualada i El Igualadino.
Johano estis unu el la fondintoj de la Federació Patronal (federacio de labormastroj) en Igualada. Li intervenis por mildigi la konfliktojn okaze de la tiutempaj laboristaj kaj sociaj tensioj. En Ateneu Igualadí de la Classe Obrera li estis instruisto kaj direktoro de la Lernejo pri Teorio de la Teksaĵoj kaj li ankaŭ kreis kaj gvidis la Enciklopedian Sekcion. Krom tio, Johano tre ŝatis astronomion kaj liaj artikoloj ricevis la gratulrekonon de la elstara astronomo Comas i Solà.

En temps de crisi, esperanto

2008-10-14T11:47:00.002+02:00

Llegeixo en el diari d'avui que els governs europeus invertiran milions d'euros en garantir els estalvis dels ciutadans. Una garantia que no sabem molt bé a costa de què, ja que són diners públics que no tenien inicialment aquesta destinació.
Davant la inoperància del sistema polític i la perversitat d'algúns agents económics, potser és el moment de que la societat civil prengui la iniciativa.
No existeixen receptes màgiques però si que es cert que cada ciutadà té encara el poder d'elecció i la capacitat de crear alternatives.
La meva intenció és posar com exemple l'esperanto. La política lingüística europea que aparentment cerca la no discriminació dels seus ciutadans per raó de llengua, amb prou feines pot amagar que ja s'ha optat per reduir a la mínima expressió, en un primer terme les llengües minoritàries i, en un termini més llarg, les majoritàries amb poc pes polítc i económic.
Aquest tipus de política és el que denunciem, des de fa anys els esperanto-parlants. Les llengües no són mers vehicles per realitzar transaccions, les llengües són part dels sentiments i el perfil de cada societat i cada persona. Cal preservar la riquesa lingüística com cal preservar la diversitat de paisatges, fauna o flora.
Les llengües no es poden deixar en mans del mercat, un mercat que hores d'ara ens està mostrant la seva cara més depredadora.
Però tornem a l'esperanto. Els esperanto-parlants proposem a la societat una llengua que ha anat evolucionant i madurant al llarg de més de cent anys i que ha entrat amb força al segle XXI de la mà d'internet.
Dos són els secrets que fan de l'esperanto una llengua digna de consideració:

L'esperanto no pertany a cap país, els seus parlants conformen una comunitat internacional on les relacions són horitzontals, en aquesta comunitat compta més el treball o aprenentatge individual que el lloc d'origen, cosa que no succeeix amb llengües com l'anglès, l'espanyol o altres.
L'esperanto és un idioma regular, es a dir, concebut des d'un principi per facilitar les relacions internacionals, la seva gràmatica, de només 16 regles, i en general la seva estructura es fonamenta en la lògica del pensament humà. En l'esperanto compte més la deducció que la memòria, això fa que es pugui aprendre més ràpidament que qualsevol altre idioma dels mal anomenats naturals.
Aquesta segona virtut fa que l'esperanto pugui ser molt apreciat en aquest temps de crisi. Un curs acàdemic d'esperanto és més que suficient per permetre'ns viatjar i fer contactes a altres països. La comunitat esperanto-parlant està notablement organitzada en xarxa i és relativament fàcil dissenyar el nostre propi itinerari cultural, turístic o d'altra mena.
Molta gent fins i tot prescindeix dels cursos presencials i aprèn de forma autodidacta gràcies a la multitud de recursos pedagògics que es troben a Internet.

Una mirada als amazig

2008-10-13T10:53:00.001+02:00

Esperanto, candidat al Nobel de la Pau 2008

2008-10-09T19:40:00.001+02:00

Presentació de l'esperanto al Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. 9ena sessió, Ginebra, 17 de setembre de 2008.

Recordatori...

2008-10-07T11:48:00.000+02:00

Xerrada al Casal Cívic

Els que esteu interessats en conèixer d'aprop l'esperanto i rebre informació general ara teniu una oportunitat. El proper 15 d'octubre a les 19 h, l'Associació Catalana d'Esperanto oferirà una xerrada informativa al Casal Cívic del Barri Montserrat, carrer de les Orquídies, 7. Igualada.

Els escolapis i l'esperanto

2008-10-02T12:36:00.006+02:00

Quan un regira papers antics corre el risc de trobar-se amb petites sorpreses. Això ens va passar el darrer cap de setmana. Fullejant un díptic sobre la 6a Trobada d'Esperanto de la Província de Barcelona, la qual va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú l'any 1964, ens vam trobar, dins del programa d'actes, l'actuació de Cor Infantil de les Escoles Pies d'Igualada, que varen cantar en esperanto sota la direcció de Mossen Josep Vidal.
.............................................................................................................................................................................
Kiam oni trafoliumas antikvajn paperojn, oni riskas renkonti etajn surprizojn. Tiel okazis al ni la pasintan semajnfinon. Kontrolante iun faldfolion pri la 6a Barcelon-provinca Renkontiĝo de Esperanto, okazinta en Vilanova i la Geltrú en 1964, ni eklegis en la programo pri la partopreno de la Infana Koruso de la Pia Lernejo de Igualada, kiu kantis mesopecojn en Esperanto, sub la gvidado de pastro Josep Vidal.

El Museu de Sant Pau

2008-09-26T11:54:00.006+02:00

A Sant Pau de l'Ordal es troba l'anomenat Hispana Esperanto-Muzeo. Es tracta del segon museu-arxiu d'esperanto més important d'Europa. La iniciativa va partir de Lluís Hernández Izal, un reconegut i estimat farmacèutic de Sant Pau.
A la seva mort, la seva família s'en va fer càrrec i avui dia es pot visitar convenint cita previament.
El seu contingut principal són tota mena de publicacions però també multitud d'objectes relacionats amb el moviment i la filosofia esperantista: estrelles, banderes, recordatoris, plaques, estandarts, clauers, segells, etc.
Podeu establir-hi contacte mitjançant el telèfon 938 993 003)
I també demanar informació a l'ajuntament de Subirats, al telèfon 938 993 011
.............................................................................................................................................................................
En Sant Pau de l'Ordal estas la sidejo de la Hispana Esperanto-Muzeo. Temas pri la dua plej grava arĥivo-muzeo de Eŭropo pri Esperanto. Ĝin iniciatis Lluís Hernàndez Izal, prestiĝa kaj altestimata apotekisto de Sant Paŭ.
Post lia morto, lia familio ekokupiĝis pri la muzeo kaj nuntempe eblas ĝin viziti post interkonsento.
Ĝi enhavas, krom plej diversaj libroj kaj eldonaĵoj, multajn objektojn ligitajn al la esperantaj movado kaj filozofio: steloj, flagoj, memoraĵoj, platoj, standardoj, ŝlosilringoj, poŝtmarkoj, ktp.
Oni povas kontakti per la jena telefono 938 993 003)
Kaj ankaŭ peti informojn tra la urbodomo de Subirats, kies telefono estas 938 993 011

Xerrada al Casal Cívic

2008-09-22T18:09:00.003+02:00

Esperanto Electrònic (DVD)

2008-09-19T11:15:00.003+02:00

"El material més ampli, divers i complet sobre la llengua internacional esperanto - llengua que es pot aprendre en uns sis mesos!"
Així es presenta un DVD editat en català amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Esperanto. Una forma pràctica d'aproximar-se a l'esperanto en el seu conjunt: llengua, història, organització, parlants, etc.
Aquest DVD , està disponible per a tots el usuaris la biblioteca central d'Igualada. Mentrestant podeu donar un cop d'ull a la pàgina matriu clicant a http://www.esperantodvd.net/
..........................................................................................................................................................................
"La materialo plej vasta, diversa kaj kompleta pri la internacia lingvo esperanto - lingvo kiu lerneblas en apenaŭ ses monatoj!"
Tiel oni prezentas DVD-on eldonita katalunlingve kun la kunlaboro de Kataluna Esperanto-Asocio. Facila maniero alproksimiĝi al Esperanto kiel tuto: lingvo, historio, organizado, parolantoj, ktp.
Ĉi DVD disponeblas por ĉiuj uzantoj de la centra biblioteko de Igualada. Intertempe oni povas trarigardi la originan retpaĝon klakante sur http://www.esperantodvd.net/

Catalunya en eslovè/Katalunio slovene

2008-09-15T18:44:00.002+02:00

Ja us vam comentar que aquest estiu vam tenir entre nosaltres un grupet d'eslovenes. Una d'elles, la Jerneja Jezernik, periodista de professió, va aprofitar l'estada per documentar-se sobre Catalunya i els catalans. El resultat ha estat la publicació d'un article i una entrevista al DNI, una revista cultural i divulgativa que edita la minoria eslovena d'Austria.
.......................................................................................................................
Ni jam informis ke, ĉisomere, gasti ĉe ni grupeto de sloveninoj. Unu el ili estas Jerneja Jezernik, profesia ĵurnalistino kiu profitis la viziton por kolekti informojn pri Katalunio kaj la katalunoj. La rezulto estis la publikigo de artikolo kaj intervjuo en la kultura kaj distra gazeto DNI, eldonita de la slovena minoritato de Aŭstrio.

Campanya a Igualada/kampanjo en Igualada

2008-09-09T18:46:00.007+02:00

Durant els mesos de setembre i octubre farem una petita campanya a Igualada per donar a conèixer l'esperanto i la seva comunitat internacional repartida per tot el món. Estan previstes dues xerrades informatives a diferents centres culturals de la ciutat i la distribució de tríptics.
Si ets membre d'alguna associació o entitat i creus que s'hi podria fer alguna activitat relacionada (conferència, taller, curs, etc.)no dubtis en fer-nos-ho saber.
L'Associació Catalana d'Esperanto organitza activitats amb el recolzament de simpatitzants locals arreu del país.
Tota col·laboració, individual o col·lectiva serà benvinguda. Els i les interessades poden contactar-nos a través de l'adreça karulo@esperanto.cat o trucant al 66 45 17 17 3.
..........................................................................................................................................................................
Dum septembro kaj oktobro ni entreprenas etan kampanjon en Igualada por diskonigi esperanton kaj la internacian komunumon troviĝanta dise tra la mondo. Ni antaŭvidas du prelegojn en diversaj kulturcentroj de la urbo kaj la disdonado de flugfolioj.
Se vi membras en asocio aŭ institucio kaj kredas oportune tie organizi esperantan aranĝon (prelegon, atelieron, kurson, ktp.), ne hezitu tion komuniki.
Kataluna Esperanto-Asocio organizas aktivaĵojn kun la subteno de lokaj simpatiantoj ie ajn en Katalunio.
Kiu ajn kunlaboro, indiviua aŭ kolektiva estos bonvena. Interesiĝantoj povas kontakti tra la adreso karulo@esperanto.cat aŭ per la telefonnumero 66 45 17 17 3.

Esperanto en retrospectiva

2008-09-05T13:28:00.009+02:00

Kataluna Esperantisto és el nom del butlletí informatiu de l'Associació Catalana d'Esperanto. Des de fa temps els seus editors admeten i utilitzen tant el català com l'esperanto en el seus articles. En el seu darrer número es pot llegir una interessant retrospectiva de les condicions ideològiques en que va nèixer i desenvolupar la llengua esperanto i la forma com les va viure el seu impulsor, el doctor Lluís Ll. Zamenhof.
La informació es completa amb un altre article més centrat amb els esdeveniments polítics que han rodejat l'esperantisme i que a vegades van posar l'esperanto sota sospita per part d'alguns governs de caire dictatorial.
Podeu accedir-hi clicant a http://www.esperanto-ct.org/ke/KE0802w.pdf
...................................................................................................................................
Kataluna Esperantisto estas la nomo de la bulteno de Kataluna Esperanto-Asocio. Delonge ĝiaj eldonantoj permesas kaj uzas la katalunan kaj Esperanton en siaj artikoloj. En la laste publikigita numero oni povas ĝui interesan retrorigardon al la ideologiaj kondiĉoj sub kiuj naskiĝis kaj evoluis la lingvo Esperanto kaj la manieron kiel ilin travivis la iniciatinto, la doktoro Ludoviko L. Zamenhof.
La informo kompletiĝas per artikolo ĉefe okupita pri la politikaj okazaĵoj kiuj ĉirkaŭis la esperanto-movadon, okazaĵoj kiuj fojfoje metis Esperanton en suspekto far diktatoremaj reĝimoj.
La bulteno alireblas klakante sur http://www.esperanto-ct.org/ke/KE0802w.pdf

Un berlinès a Igualada / berlinano en Igualada

2008-08-28T11:10:00.011+02:00

Durant la major part del mes d'agost em tingut entre nosaltres en Peter Kuhnel, un engyinyer alemany encarregat de portar a terme projectes d'ordenació del trànsit a la seva ciutat. Berlín. En Peter ha tingut l'oportunitat de gaudir les seves vacances recorrent, sovint en bicicleta, bona part de la comarca de l'Anoia. Potser alguns us haureu creuat amb ell al castell de la Pobla, als boscos de Capellades, a Tous, passejant per l'Espelt o en el tren, camí de Barcelona.
En Peter és també professor d'esperanto i més d'una vegada a organitzat cursos per a estudiants universitaris. Podeu veure una mostra de la seva capacitat pedagògica clicant a la següent pàgina d'Ipernity, on hi ha uns videos penjats: http://www.ipernity.com/home/kravejs
.........................................................................................................................................................................
Dum plejparto de augusto, estis inter ni Peter Kuhnel, germana trafikingxeniero kiu okupigxas pri la trafikplanado en sia urbo, Berlín. Peter povis gxui siajn feriojn trairanta nian regionon, ofte per biciklo. Eble iuj el vi povis vidi lin cxe la Castelo de la Pobla, la arbaro de Capellades, en Tous, promenanta tra l'Espelt au en la trajno, survoje al Barcelono.
Peter estas ankau esperanta instruisto kaj pli ol unufoje li organizis kursojn por universitataj studentoj. Eblas vidi lin dum tiu pedagogia okupo klakante la jenan pagxon el Ipernity:
http://www.ipernity.com/home/kravejs

Els ZEOs

2008-08-20T11:34:00.010+02:00

El ZEO és una forma abreviada per aludir als objectes públics que duen el nom d'esperanto o el del su iniciador, el doctor Zamenhof. Tant es pot tractar de noms de carrers o places com de plaques commemoratives, monuments, botigues o fins i tot hotels o clíniques veterinàries.
Dels centenars de ZEOs que hi ha al món se n'ha fet un recull en un llibre i també s'en pot donar un cop d'ull a la pàgina corresponent de la viquipèdia, cliqueu aquí.
En una mirada ràpida no em sabut trobar-ne a la comarca de l'Anoia, però sí a llocs com Manresa, Monistrol o Sant Pau de l'Ordal, entre els molts que hi ha a Catalunya.
.......................................................................................................................................................................
ZEO estas mallongigo kiu aludas al publikaj objektoj kiuj surportas la nomon Esperanto aŭ D-ro Zamenhof, ĝia iniciatinto. Tiel povas esti por stratoj aŭ placoj samkiel por memortabuloj, monumentoj, komercejoj aŭ eĉ hoteloj kaj bestkuracejoj.
El la centoj da ZEOJ kiuj troveblas en la mondo oni faris liston eldonitan libroforme kaj ankaŭ eblas ĝin konsulti per la koncerna vikipedia paĝo, klaku ĉi tie.
Per rapida okulumo ni ne sukcesis trovi ZEOn en la regiono de Anoia sed jes en Manresa, Monistrol aŭ Sant Paŭ de l'Ordal, inter la multaj starigitaj en Katalunio.

Unilingüe o dulingva?

2008-08-19T19:01:00.006+02:00

Quan vam començar aquest bloc ho vam fer pensant amb la gent d'Igualada i la seva comarca i, per tant, vam optar per utilitzar el català. Després algun temps de posar-hi articles i esperar la seva divulgació, hem constatat que el bloc es visitat per un major nombre d'estrangers que de catalans (cliqueu a la dreta, a estadístiques). Això ens fa pensar que potser seria una bona idea que, en la mesura del possible, els textos els publiquessim també en esperanto, especialment aquells que puguin tenir atractiu i utilitat per la gent de fora.
............................................................................................................................................................................
Kiam ni komencis blogi ni nur pensis pri la homoj de Igualada kaj ĉiraŭo, tial ni decidis uzi la katalunan. Post ioma tempo publikigante artikolojn, atendante la disvastiĝon, ni konstatis ke la nombro de eksterlandaj legantoj superas al tiu de katalunaj (klaku dekstre, sur estadístiques). El tio ni konkludis ke verŝajne estus bona ideo publikigi ankaŭ en esperanto la tekstojn, aparte tiujn kiuj plej povas interesi kaj esti utilaj al fremduloj.

Record tèxtil/teksa memoraĵo

2008-08-18T12:21:00.007+02:00

Ente els meus papers he trobat una postal felicitació editada per CEDIMATEXSA per celebrar el cap d'any de 1956. Es tracta d'un antic teler Jacquard que va ser cedit al Museu Tèxtil d'Igualada.
Cliqueu sobre la foto per engrandir-la.
Veieu també un record paperer a: http://www.panoramio.com/photo/12253734
Inter miaj paperoj mi trovis gratulkarton eldonita de CEDIMATEXSA okaze de la jarfino 1956a. Temas pri manteksilo Jacquard, cedita al la muzeo pri tekso de Igualada.
Surklaku la foton por ĝin grandigi.
Vidu ankaŭ paperindustrian memoraĵon ĉe: http://www.panoramio.com/photo/12253734

Les barricades d'en Jomo (Joan Marc)

2008-08-15T12:14:00.004+02:00

Entre els grups musicals que tenen més èxit en el món esperantòfon es troba en Jomo, que ha format part de diferents grups de rock. Actualment actua en solitari i té una forta vinculació amb el moviment català més reivindicatiu.
Jomo figura en el llibre dels récords del món com a cantant amb major varietat d'idiomes en el seu repertori de cançons. Aquí podem veure una mostra en castellà, esperanto i francès:

Eslovenia ens visita

2008-07-31T13:37:00.007+02:00

El propassat dia 2 d'agost vam rebre la visita de tres joves eslovenes, Nana, Ĵerneja i Romina (ordre a la foto), que van escollir Igualada com a campament base per visitar i conèixer Catalunya. Hi feren estada fins a finals d'agost. La Jerneja col·labora habitualment en una publicació de la seva ciutat i s'ha compromés a fer un article sobre la seva experiència a les nostres terres.
Des d'Anoia-esperanto les ajudarem en tot el possible perque gaudissin la seva estada a la ciutat i vam aprofitar per fer un fructífer intercanvi cultural.

Lloc habitual

2008-07-26T21:52:00.005+02:00

Anoia-esperanto es crea i creix mitjançat un ordinador portàtil, encara que evidentment es pot fer des de qualsevol aparell amb conexió a internet. El lloc més habitual des del qual treballem és un bar anomenta Cafè dels Racons, al carrer Doctor Coca, entre els números 2 i 4, Igualada.
També fem un seguiment esporàdic del bloc a la biblioteca central d'Igualada i, fins i tot, al Casal Cívic del barri Montserrat.
Tampoc descartem aprofitar la connexió a internet per als clients del bar i la biblioteca de l'Ateneu Igualadí.
Per aquells que desitgin contactar directament amb el redactor, és possible fer-ho a la travessia Sant Domènec 2 (local vermell), tocant al carrer Sant Agustí. Hi podeu anar a les tardes de 17 h. a 20 h.

2008-07-24T12:08:00.001+02:00

El propassat dijous 17 de juliol van actuar a Prats de Rei:

Kaj Tiel Plu

www.esperanto.cat/kajtielplu/

www.myspace.com/kajtielplu

Des de fa gairebé deu anys, l’actual composició de Kaj Tiel Plu passeja per tot el món les seves versions de cançons

i danses tradicionals dels Països Catalans, Occitània i una mica d'arreu, cantades en llengua original o en esperanto.

Us hi esperem!

34 Congrés Català d'Esperanto

2008-07-24T11:20:00.007+02:00

Associació Catalana d'Esperanto

Benvinguts!

Els Congressos Catalans d'Esperanto combinen conferències d'alt nivell i un ric programa artístic amb convidats de primera fila d'arreu del món. A més a més, amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües, i a manera d'aperitiu, el cap de setmana abans del congrés tindrà lloc un cicle de conferències i taules rodones en català sobre drets lingüístics, diversitat lingüística, llengües i pau, per part de representants de destacades entitats del país.

Cada poble la seua llengua

Si no has participat mai en un esdeveniment esperantista i/o internacionalista, et convidem a que veges amb teus propis ulls que el moviment esperantista és un moviment mundial que fomenta la diversitat lingüística, perquè lluita pel dret de tots els pobles a fer servir la seua pròpia llengua, fomentar el fraternalisme internacional al crear relacions internacionals de germans entre germans sense tenir en compte les fronteres polítiques, fronteres que en molts casos són imposicions autoritàries menystenint les cultures.

Volem la pau mundial basada en la comprensió de tots els pobles construint la democràcia, no la pau basada en el militarisme i l'autoritarisme dels més poderosos. Benvinguts al Congrés, sentiu-vos lliures d'opinar per vosaltros mateixos i veure un món on les cultures no es barallen, sinó que ballen una dansa fantàstica. Ja estas avisat, així que ara no et perdis aquesta ocasió!!!

Dates del congrés: 6, 7 i 8 de desembre 2008
Lloc: Casal Pere Quart de Sabadell

El català, llengua comuna

2008-07-18T16:11:00.001+02:00

Unes frases

2008-07-18T14:15:00.005+02:00

Pels que tingueu curiositat sobre quin aspecte té l'esperanto, aquí us passo algunes frases (les paraules es pronuncien sempre planes):

Saluton! (hola!)
Kiel vi nomiĝas? (com et dius?)
El kie vi venas? (d'on vens?)
Kiom aĝa vi estas? (quina edat tens?)
Mi ne scias (no ho sé)
Bieron, bonvolu! (una cervesa, si us plau!)
Ek al ĝi! (som-hi!)

I algunes paraules:

amiko (amic)
plaĝo (platja)
bekkruĉo (porró)
rizo (arròs)
dormi (dormir)
tuŝi (tocar)
vojaĝi (viatjar)
Ino/malino (dona/home)

Un pioner igualadí

2008-07-14T21:20:00.006+02:00

Joan Llansana i Bosch (1879-1922) va ser regidor pel grup republicà, esperantista, i membre i professor de l'Ateneu Igualadí de la classe obrera. El 1908 va dirigir la revista Stelo Kataluna.

La informació prové del llibre, aviat a disposició de tothom a la biblioteca central:

Els inicis del moviment esperantista a Catalunya. D'Edicions O'Limaco. Any 2004. Més informació sobre la persona la trobareu a: http://es.geocities.com/dordales/gensana.html

L'esperanto en globus

2008-07-09T12:27:00.002+02:00

Dins d'aquest bloc publicarem imatges que puguin ser curioses i especialment aquelles que vinculin l'esperanto a les tradicions i el tarannà de la nostra comarca. Avui us portem aquest sobre de carta datat el 1976 i decorat doblement amb imatges de transport aeri.

Inauguració del bloc

2008-07-08T12:00:00.001+02:00

És 8 de juliol del 2008. Avui posem en marxa el projecte virtual Anoia-esperanto. La idea és reprendre la tradició interrumpuda del moviment esperantista a l'Anoia, principalment centrat en la ciutat d'Igualada però amb desig de descentralització.
En aquest bloc publicarem tot allò que pugui interessar als anoiencs en relació a l'esperanto i les persones que el promocionen i el practiquen.
S'hi esciuran articles periòdicament i s'informarà d'enllaços i contactes per ampliar les possibilitats de formar part d'aquesta comunitat de parlants repartida per la majoria de països del món.
Procurarem donar resposta a totes les preguntes que ens envieu o us adreçarem a aquelles persones o entitats que ho puguin fer.
La nostra intenció és també la de crear un espai web paral·lel en esperanto per donar a conèixer l'Anoia al món. En aquest sentit realitzarem un treball de traducció de textos, ja siguin històrics, culturals o de simple divulgació turística, acompanyats, sempre que sigui possible de les imatges corresponents.
Tant un lloc com l'altra estarà sempre obert a qualsevol tipus de col·laboració i aportacions. En l'època de les comunicacions en xarxa no pot faltar la llengua que, per història i vocació, permet una comunicació realment igualitaria.